Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

jutge2 jutgessa

1 1 m. i f. [AD] [DR] [PR] Persona encarregada d'aplicar les lleis penals, civils, mercantils, administratives, socials, que té autoritat per a jutjar i sentenciar. Comparèixer davant el jutge. Jutgessa de primera instància. Jutgessa municipal. Jutge àrbitre.
1 2 [AD] [DR] [PR] jutge pedani Jutge que sols entenia en les causes lleus i no tenia tribunal.
1 3 [AD] [DR] [PR] jutge d'instrucció Jutge que instrueix les causes.
1 4 [AD] [DR] [PR] jutge de pau Jutge dels municipis sense jutge de primera instància que coneix en afers civils de poca quantia i determinades causes penals.
1 5 [AD] [DR] [PR] jutge penal Jutge que coneix i decideix les causes per delictes amb pena privativa de llibertat no superior a sis anys.
1 6 [AD] [DR] [PR] jutge de vigilància Jutge que exerceix les funcions previstes en les lleis penals en matèria d'execució de penes, rehabilitació social i empara dels drets i beneficis dels internats en centres penitenciaris.
2 1 m. i f. [PR] [SP] Persona encarregada de controlar una prova i de proclamar-ne els resultats.
2 2 [PR] [SP] jutge de línia a) Jutge que controla que no se sobrepassin els límits reglamentaris de l'àrea de competició.
2 2 [PR] [SP] jutge de línia b) Linier
3 m. i f. [LC] Persona que està en estat de donar la seva opinió sobre algú o alguna cosa. Ésser bon jutge en matèria d'art.
4 m. i f. [HIH] [PR] A Sardenya, cap suprem d'un jutjat.
5 m. [HIH] [PR] [RE] En l'antiguitat hebraica, líder polític o religiós del poble abans de l'establiment de la reialesa.
6 f. [LC] en rec. Muller d'un jutge.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions