Les expressions perdavant (de) i per darrere (de) es fan servir per designar la part anterior o posterior d'una cosa, especialment per referir-se al lloc de pas. Per exemple:
Avui he passat perdavant de la botiga però no t'he vist.
Aquest jersei es corda per darrere.
En canvi, per indicar una [...]
dur com a complement directe una oració d'infinitiu. Per exemple:
El meu fill va dir que es portaria bé (i no El meu fill va dir portar-se bé).
Tampoc no poden dur una subordinada d'infinitiu verbs de percepció intel·lectual, com ara percebre o adonar-se. Per exemple:
El meu fill no es va adonar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davantd'infinitiu, ésser capaç físicament o mentalment, tenir la força, l'habilitat, els mitjans de fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No puc alçar-lo, aquest pes: no tinc prou força. Vós podeu saltar-lo perfectament, aquest obstacle. Ací no es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'infinitiu introduït per la preposició a o de, fer habitualment l'acció indicada per aquell infinitiu. Acostumen a arribar a les nou. Davantd'infinitiu introduït per la preposició a o de, esdevenir-se habitualment allò que indica l'infinitiu. Acostuma a ploure. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davantd'infinitiu introduït per la preposició a o de o sense preposició, accedir o avenir-se a fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No va dignar-se a respondre. Ella no es dignà contestar. Senyor, digneu-vos a escoltar-nos. S'han dignat de venir. [...]
Els verbs deixar i fer i els verbs de percepció com ara sentir i veure poden portar com a complement directe una oració d'infinitiu o una subordinada amb que + verb.
En el cas que el complement sigui una oració subordinada introduïda amb la partícula que, els verbs com deixar i fer seleccionen [...]
Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de paraules d'altres llengües començades amb un so vocàlic, seguint les normes generals d'apostrofació. Per exemple:
És un article publicat a l'Anuario Musical de 2018.
Va tocar l'estudi 1 de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ningú. Arribar al final (d'un espai de temps) trobant-se de tal o tal manera com a resultat d'una activitat continuada. Treballen tant que acaben la jornada ben cansats. Davantd'infinitiu introduït per la preposició de, portar a la fi l'acció expressada per l'infinitiu. Quan acabi de [...]