FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sobre clos i segellat on hi ha un document o un escrit que no ha de llegir-se o publicar-se fins a una data o una ocasió determinada. Malaltia del cabell en què aquest s'embulla i s'aglutina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Batuda, herba dallada, etc., que, a conseqüència d'una ploguda, s'amassa i es fa difícil de netejar. Blat de panada. Messes ajagudes, difícils de segar. Pasta cuita al forn, farcida de cabell d'àngel, carn, peix o verdura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina que per un cap té una punta i per l'altre, un tall horitzontal i estret, que serveix per a remoure la terra, tallar branques, etc. anar com una pioixa Anar molt brut, desendreçat, amb el cabell embullat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pastís de pasta fullada o una altra pasta, en forma de cèrcol, amb pinyons i fruita confitada o farcit de nata, de massapà, de cabell d'àngel, de crema, etc. En heràld., borlet que envolta el cap de moro. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gris fosc tirant a negre. Nit bruna. Marronós . La closca del coco és bruna i molt dura. Que té el cabell fosc i la pell rica en pigment, essent de raça blanca. En numism., de baixa llei. Moneda bruna. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de tallar o afaitar una porció de cabell a la coroneta del cap de manera que hi resti un clap rodó sense pèl. El mateix clap. Cerimònia oficiada pel bisbe que introduïa a la clerecia un candidat als ordes menors. Conferir la tonsura. Rebre la tonsura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té una superfície tan igual que el tacte no hi percep la menor aspresa. Té la pell llisa. Pla, caigut, no arrissat ni crespat. Pèl, cabell, llis. De coloració uniforme. Teixit llis. Que no té ornaments de cap mena. Una columna llisa. Franc, sense engany ni [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cabell o pèl estretament trenat que serveix, destrenant-lo, per a fer postissos. Teixit de cotó, de lli, de seda, etc., que forma una ondulació en la seva superfície, produïda per la superposició de bastes i per la utilització de fils amb torsions elevades [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ratlla al llarg de la qual resta al descobert la pell del cap, que es fa en el cabell tirant el d'una banda cap a un costat i el de l'altra cap al costat oposat. Fer-se, partir-se, la clenxa. Clenxa al mig, al costat. Ratlla de color diferent que hi ha al cap o en el coll d'algun animal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té un color entre el castany clar i el groc d'or, s'aplica al pèl i als cabells. Un cabell ros com fil d'or. Tenir la barba rossa. La ceba, quan serà ben rossa, traieu-la del foc. Les espigues ja són rosses, els blats ja són rossos. Que té els cabells rossos. Un [...]
