71.
manzanilla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [vino] mançanilla. 2 bot [Matricaria chamomilla] camamilla, camamil·la. 3 [infusión] camamilla, camamil·la. 4 [aceituna] oliva petita. 5 [del pie de los carnívoros] tou de la pota m. 6 [adorno] pom m. 7 p fr [de la barbilla] mentó m. 8 manzanilla bastarda bot [Anthemis arvensis] camamilla [...]
|
72.
ramo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [rama pequeña] rama f, brancó. 2 ram, pom. Un ramo de flores, un ram de flors. 3 [manojo de hierbas] ram, manoll. 4 fig [de una ciencia, de una actividad] ram. Del ramo de la construcción, del ram de la construcció. 5 fig rampell, ram. Un ramo de locura, un ram (o rampell) de bogeria. 6 ramo [...]
|
73.
ram
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 branca. 2 pomo pomell. Un pom de roses. toia ramell 3 Fig. Branca d'una ciència o art, etc. camp. El camp de les ciències físiques. 4 accés. 5 tram. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
74.
palomilla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 ornit [paloma pequeña] colomet m, colometa. 2 [soporte] permòdol triangular m. 3 [de una albarda] pom m. 4 [del caballo] creu. 5 bot [Fumaria officinalis] fumària, gallaret m, julivert bord m. 6 bot [Alkanna tinctoria] pota de colom. 7 elect [aislador] aïllador m. 8 entom [polilla] arna. 9 [...]
|
75.
lígula
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
, embolcalla incompletament el plexe coroide, que en la part més exterior s'escapa d'aquesta mena de beina blanca com si fos un pom de flors. Per aquest motiu la part més externa de la lígula també és coneguda amb els noms de corn de l'abundància i panera de flors. [...]
|
76.
clavell
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
(o de blat) bot [niella] neguilla f. 8 clavell de moro bot [T. patula] cempoal. 9 clavell de pom bot [Dianthus barbatus] minutisa f, macetilla f. 10 clavell de trenta bot [D. sinensis] clavel de China. 11 clavell muntanyenc bot [D. carthusianorum] clavelina de los cartujos. [...]
|
77.
girar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 girar. La Lluna gira al voltant de la Terra, la Luna gira alrededor de la Tierra. 2 [canviar de direcció] girar, torcer. En aquell punt de carretera gira cap a l'esquerra, en aquel punto la carretera gira a la izquierda. v tr 3 girar. Girar el pom, el volant, girar el pomo, el volante. 4 [...]
v intr 1 girar. La Lluna gira al voltant de la Terra, la Luna gira alrededor de la Tierra. 2 [canviar de direcció] girar, torcer. En aquell punt de carretera gira cap a l'esquerra, en aquel punto la carretera gira a la izquierda. v tr 3 girar. Girar el pom, el volant, girar el pomo, el volante. 4 poner. Girar els ulls en blanc, poner los ojos en blanco. 5 volver. Cal girar la truita, hay que volver la tortilla. 6 [els fulls d'un llibre] volver, pasar. 7 [parts del cos] girar, volver. Girar el cap, girar la cabeza. Girar l'esquena, volver la espalda. 8 [trabucar] volcar. Ves amb compte de no girar el tinter, ten cuidado de no volcar el tintero. 9 gram poner, volver. Gireu aquesta frase en passiva, poned esta frase en pasiva. 10 ant [traduir] traducir, verter. 11 merc [ordres de pagament] girar, librar. 12 girar els ulls (o la vista) a volver los ojos a, dirigir la mirada a. 13 girar espatlla (o l'espatlla, o les espatlles, o l'esquena) volver la espalda. 14 girar l'esquena (o l'espatlla, o les espatlles) [a algú] dar la espalda, volver la espalda. No m'agrada que em giris l'esquena, no me gusta que me des la espalda. v pron 15 volverse, darse la vuelta. No et giris fins que t'avisem, no te vuelvas hasta que te avisemos. Gira't d'esquena, vuélvete de espaldas. 16 [el peu] torcerse. 17 [sobrevenir] venirse (o echarse) encima. Se m'ha girat molta feina, se me ha venido encima mucho trabajo. 18 [vent, etc] levantarse. 19 [una malaltia] declararse. 20 fig [mudar d'opinió] cambiar (o mudar) de opinión. 21 girar-se contra algú volverse contra alguien. 22 girar-se enrere volverse (o echarse) para atrás. |
78.
feix
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'espigues i, per ext., de qualsevol altra cosa. Una garba de llances, de canyes, etc. Les metralladores disparaven nodrides garbes de trets mortífers. fustal, garba desgranada, feix de palla. pom, feix petit, esp. de flors. trossa, feix d'herba; feix de llenya destinat a fer foc al forn [...]
|
79.
botón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [en los vestidos] botó. 2 bot [de flor] botó, poncella f. 3 bot [renuevo] botó, borró. 4 [para accionar un mecanismo, etc] botó. 5 [del florete] botó. 6 p fr [de cajón, puerta] pom. 7 [de los instrumentos músicos de viento] clau f. 8 [de los instrumentos músicos de arco] botó. 9 bot [de las [...]
|
80.
forma
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. petxina: apetxinat. peu: pediforme. pinta: pectiniforme. pinya: apinyat; pineal. ploma: plumiforme; penniforme. plomall: aplomallat. politja: troclear. pom: apomat. porra: apirrossat. punt: punctiforme. punxó: estiliforme o [...]
|