FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentiment de depressió que s'empara d'algú en presència de quelcom que el fa pensar en possibles perills contra els quals se sent indefens. Travessar la plana solitària aquella hora del vespre feia basarda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Estudiant plegats ens hem anat compenetrant de mica en mica. Ésser impregnat, penetrat, d'un sentiment, d'una idea, etc. Compenetrar-se d'una convicció. Compenetrar-se d'un neguit, d'una olor. Compenetrats de la seva intenció, hem decidit d'ajudar-lo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pensament, una opinió, una idea. Concebre el pla d'una obra literària. Concebre un poema. És un poeta que concep amb grandiositat, però en la realització decau. Algú, formar dins seu (un sentiment). Concebre esperances. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar color vermell (a una cosa), tenyir de vermell. Les flames de l'incendi envermelleixen el cel del capaltard. Esdevenir vermell. Mira com s'envermelleix el cel! L'horitzó envermelleix amb la claror del sol ponent. Un sentiment o una emoció, fer tornar vermell (algú, el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mamar-se el dit Algú, no ésser tan crèdul, toix, etc., com aparenta. Adquirir des de la infància (un sentiment, una doctrina, etc.). mamar amb la llet un sentiment (o una opinió, etc.) Rebre'l des de petit. Beure a morro. Beure1 1 14. Obtenir (una cosa) i gaudir-ne sense [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al sentiment. Que es lliura amb exageració o afectació als sentiments, a la tendresa. L'Enric és un sentimental. Fa el sentimental. En què predomina l'expressió dels sentiments. Una música, una novel·la, sentimentals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desig d'allò que un altre posseeix. El fruiterar del veí em fa enveja. Té uns fills que són l'enveja de les altres mares. Qui mor gloriosament és digne d'enveja. El rosega l'enveja per tot el que has aconseguit. Sentiment, especialment d'odi, envers qui [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer desaparèixer (signes, textos o dibuixos) de la pissarra, del paper, de la tela, etc., sobre què són traçats. Esborrar la pissarra. Esborrar un full. Aquesta fotocòpia, amb el temps, s'ha esborrat tota. Fer desaparèixer (un sentiment, un record, etc.) Esborrar els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu al sentiment del bell, especialment en l'art. Disciplina filosòfica que tracta de la bellesa, especialment en l'art, i la sensibilitat, especialment artística. Tècnica que té per objecte d'embellir el cos i, particularment, la pell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentiment profund de malvolença envers algú. Un odi feroç, implacable, mortal. Tenir odi contra algú. Encegat per l'odi. Fer alguna cosa per odi contra algú. Paraules plenes d'odi. Repugnància profunda per alguna cosa. Tinc odi al tabac. [...]
