branc bessa o camal, cadascuna de les branques en què es divideix la soca d'un arbre. ram, branca tallada. broc, tros de branca tallada, seca i sense fulles. rama, cadascuna de les darreres branques. secall, rama seca d'una planta. cimal, cimalada o branca mestra, cada una de les branques [...]

1 branca. 2 ramal. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 arbre, branca. 2 Fig. fill. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 branca. 2 pomo pomell. Un pom de roses. toia ramell 3 Fig. Branca d'una ciència o art, etc. camp. El camp de les ciències físiques. 4 accés. 5 tram. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 capça capçalada copa branca. 2 bancal(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 cuixot(d'uns pantalons, d'unes calces, etc.) 2 branca. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Acció de rompre en parts o fraccionar. divisió, trencament. 2 Part d'un tot presa a part. escaig. Cent euros i escaig. fragment, part material d'una cosa rompuda. branca(fig.). Una branca del partit republicà. sector ramificació Cp. tros, part Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

cabila(de l'Àfrica del Nord) horda, tribu nòmada. Les hordes de gitanos envaïren Europa el s. XIII. clan branca(fig.), mot usat pels jueus catalans per a traduir l'expressió bíblica de la tribu de. Jueu de l'aljama de Barcelona, de la branca de Leví. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Part d'una branca tallada que resta a l'arbre. estroncany estaloc galet banyó ungla 2 puny. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 esgallar escuixar. Escuixar una branca. esbessar, esqueixar les besses (branques) d'un arbre. esgarrar(≠ esguerrar) esbrancaro desbrancar, esqueixar branques. 2 esquinçar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]