Amb un valor condicional i d'exclusió es poden fer servir les locucions tret que, llevat que, a menys que, fora que, que introdueixen una oració amb el verb en subjuntiu, o bé les expressions si no és que o excepte si, que solen introduir oracions amb el verb en indicatiu. Per exemple:
No ho faré [...]
Els grups -tx i -ig que es troben a final de mots com despatx o passeig es pronuncien igual. S'escriu -ig en els casos en què els derivats presenten g, j, tg o tj. Per exemple: boig (bogeria), fuig (fugir), lleig (lletjor), passeig (passejar), puig (pujol), raig (rajar), rebuig (rebutjar), roig [...]
Les preposicions a i en poden introduir un complement de lloc. En general són possibles les dues preposicions, tot i que la preferència per l'una o l'altra sol dependre de l'element que introdueix i del tipus de verb.
1. Davant de la majoria de determinants, d'un quantificador o d'un [...]
La construcció per postres és adequada en sentit figurat per expressar 'a més' o 'a sobre', com a extensió de significat del sentit original. Per exemple:
Li van robar la bossa i, per postres, va caure i es va torçar el turmell.
Per postres, ha perdut el paraigua i no porta la jaqueta amb [...]
En llenguatge jurídic o administratiu, l'expressió que indica que algú se sotmet voluntàriament a la influència de la sort o dels esdeveniments és a risc i perill. Per exemple:
Van assumir la gestió de l'equipament a risc i perill.
L'entitat que assumeix la concessió a risc i perill es fa [...]
Els grups tg, tj i tx s'han de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot metge se separa met-ge i no me-tge; el mot pitjor se separa pit-jor i no pi-tjor; i el mot fletxa se separa flet-xa i no fle-txa.
[...]
El relatiu de lloc on es fa servir per indicar tant una localització ('lloc on') com una direcció ('lloc cap a on', per exemple). Es pot usar tot sol o bé amb la preposició a, tot i que en els registres formals és preferible sense preposició.
1. Localització
El president arriba ara a l'edifici [...]
Per indicar l'origen i el final d'un període de temps o d'un espai físic, es pot usar la correlació des de... fins a (o, en alguns casos, fins). Per exemple:
Vindrà aquest estiu: des del 10 de juliol fins al / fins el 30 d'agost.
Anirem a peu des de casa fins a l'estació.
Una altra variant [...]
Tant el verb afrontar com la locució fer front a tenen el significat de 'resistir, oposar-se, plantar cara'.
Per tant, podem dir:
afrontar un enemic, els perills, l'adversitat, les contrarietats, les dificultats, els problemes, els riscos, les pressions...
fer front a un enemic, als perills, a [...]
