FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Buit que es fa en una cosa per encaixar-n'hi una altra. Buit semicircular a la vora superior del flanc destre d'un escut, que servia per a passar-hi la llança en els moments de descans en els tornejos. Peça gruixuda de fusta, amb una mossa al mig, que, amb l'ajuda de tascons, serveix per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que porta sabates i mitges, a diferència del religiós descalç, que porta sandàlies. Els carmelites calçats. Que té les potes cobertes totes elles de ploma. Un ocell calçat. En heràld., que presenta una calça. Un escut calçat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de les dents d'una persona o d'un animal. Tenir una bona dentadura o un bon dentat. Dentadura artificial, postissa. Fila de dents al llarg d'una de les vores interiors de l'escut heràldic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que té tot al llarg del seu perfil un filet d'un altre esmalt o d'un altre metall, menys a les puntes o extrems que toquen la vora de l'escut. Una faixa rivetada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., capçana col·locada sobre el casc, que agafa o lliga els llambrequins o la cimera i és formada per dues o més cintes de seda enrotllades, cadascuna d'un metall o un color dels de l'escut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda de valor doble de qualsevol moneda d'or, especialment el doble escut. Moneda d'or almohade de valor i pes de 2 masmudines. Moneda castellana medieval d'or, de pes i llei semblants als de les dobles almohades. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que té els perfils exteriors torçats en forma de cua d'oronella, de manera que les cues d'un perfil corresponen als espais buits de l'altre. Una faixa mossada. Que porta una mossa. Un escut mossat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que porta una figura unida al damunt, s'aplica a una peça. Que té el terç superior d'un esmalt diferent del seu i diferent del camper, s'aplica al cap o al peu d'un escut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., peça que resulta de la divisió de l'escut per dues diagonals que, sortint dels angles dels flancs o de la meitat de dues vores juxtaposades, es reuneixen a la meitat del flanc o a l'angle oposats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'acompanyar. Allò que acompanya. Conjunt de persones que acompanyen algú. Conjunt de veus o acords, ritmes i efectes que donen suport a una part vocal o instrumental. En heràld., element situat fora de l'escut o que l'acompanya. [...]
