31.
encallar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [privar el moviment] atascar. El fang encallarà el carro, el fango atascará el carro. 2 fig atascar. Els teus silencis encallen la conversa, tus silencios atascan la conversación. v intr 3 [un vehicle] atascarse pron. El cotxe ha encallat enmig de l'aiguamoll, el coche se ha atascado en [...]
|
32.
imprimir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[pp: imprès -esa] v tr 1 imprimir. 2 gràf imprimir. 3 [comunicar] imprimir. Imprimir a una bola un moviment de rotació, imprimir a una bola un movimiento de rotación. 4 fig [inculcar] imprimir, grabar. Vull imprimir aquesta idea en el teu cap, quiero imprimir esta idea en tu cabeza. v pron 5 fig [...]
|
33.
contrari
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
opinió és contrària als meus interessos, su opinión es contraria a mis intereses. 4 filos [proposició] contrario -ria. 5 mús [moviment] contrario -ria. 6 al contrari al (o por lo, o por el) contrario. 7 ans (o ben) al contrari muy al contrario. m i f 8 [en una competició] contrario -ria, adversario -ria [...]
|
34.
passa
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [moviment] paso m. Fer una passa, dar un paso. 2 [distància] paso m. Som a cinquanta passes de la casa, estamos a cincuenta pasos de la casa. 3 [migració] paso m, pasa. Ocell de passa, ave de paso. 4 mar pasadera, meollar m. 5 med epidemia. 6 pl esport [en el bàsquet] pasos m. 7 a quatre (o a [...]
|
35.
massa
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [volum] masa. 2 [pasta] masa. 3 [de persones o coses] masa. Una massa de núvols, una masa de nubes. 4 elect i fís masa. 5 [sovint en plural] [de gent] masa (o masas). Moviment de masses, movimiento de masas. 6 en massa [formant una massa] en masa, masivamente. Van venir tots en massa, vinieron [...]
|
36.
corrent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[habitual] corriente, usual, ordinario -ria, corriente y moliente fam. 6 heràld corriendo, elanzado. m 7 [massa fluida] corriente f. Un corrent d'aigua, una corriente de agua. 8 [moviment d'un fluid] corriente f. Amb aquest corrent d'aire agafarem un refredat, con esta corriente de aire cogeremos un [...]
|
37.
en 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
prep 1 [indret on és o s'esdevé alguna cosa] en. En algun lloc, en algún sitio. Asseieu-vos en aquell banc, siéntese en aquel banco. Els guardem en caixes de fusta, los guardamos en cajas de madera. 2 [darrere de certs verbs de moviment, el punt d'arribada] en, a. Entràrem en aquella casa [...]
|
38.
parar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dos veces. 15 fig [els sentits] aguzar, afinar. Parar orelles, aguzar el oído. 16 esport [esgrima] parar. 17 esport [un moviment, una jugada] parar. 18 jocs parar. v intr 19 [un vehicle] parar, detenerse pron. El tramvia només para si algú ho demana, el tranvía solo para si alguien lo pide. 20 [cessar [...]
|
39.
a 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
Alicante. 4 [terme final d'un moviment, d'una distància] a. Tornar a casa, volver a casa. Aquest negoci va al desastre, este negocio va a la ruina. De banda a banda del carrer, de un lado a otro de la calle. 5 [moment en què és o s'esdevé una cosa] a. Dinar a les dues, comer a las dos. El tren passa a les [...]
prep 1 [amb les formes al i als, contraccions de a i el, a i els] a [al, a los]. 2 [lloc on s'esdevé o és alguna cosa] en. Viure a Lleida, vivir en Lérida. Soparé a casa, cenaré en casa. 3 [direcció devers un punt] a. Anar a comprar, ir a comprar. Anar de València a Alacant, ir de Valencia a Alicante. 4 [terme final d'un moviment, d'una distància] a. Tornar a casa, volver a casa. Aquest negoci va al desastre, este negocio va a la ruina. De banda a banda del carrer, de un lado a otro de la calle. 5 [moment en què és o s'esdevé una cosa] a. Dinar a les dues, comer a las dos. El tren passa a les vuit, el tren pasa a las ocho. A l'edat de vint anys, a la edad de veinte años. Vine al migdia, ven a mediodía. 6 [estacions de l'any] en. Som a l'estiu, estamos en verano. 7 [matí, tarda, nit] por. Demà a la tarda, mañana por la tarde. Fes-ho al matí, hazlo por la mañana. 8 [terme final d'un lapse de temps] a. Arribar a vell, llegar a viejo. Treballar de sol a sol, trabajar de sol a sol. 9 [proporció, preu] a. A vint euros el volum, a veinte euros el tomo. Anar a cent per hora, ir a cien por hora. 10 [complement d'objecte de verbs] a. Contribuir a la capta, contribuir a la colecta. Acostumar-se a la foscor, acostumbrarse a la oscuridad. 11 [complement indirecte] a. Fer almoina als pobres, dar limosna a los pobres. Comunicar els resultats al públic, comunicar los resultados al público. 12 [complement directe, quan és un pronom personal fort] a. L'estimava a ella, no a tu, la quería a ella, no a ti. 13 [complement directe recíproc] a. Interrogar-se l'un a l'altre, interrogarse el uno al otro. 14 [davant d'infinitiu, amb verbs que regeixen en] en. Tardaven a fer-ho, tardaban en hacerlo. Tot consisteix a fer bé les coses, todo consiste en hacer bien las cosas. 15 [davant d'infinitiu, amb verbs transitius o que regeixen a] a. Incitar a lluitar, incitar a luchar. Començar a parlar, empezar a hablar. 16 [davant d'infinitius dependents de verbs que expressen percepció dels sentits] [no se traduce]. T'he vist a venir, te he visto venir. S'ha sentit a dir..., se ha oído decir... 17 [davant d'infinitius dependents d'adjectius] para, a. Estic disposat a sortir, estoy dispuesto para (o a) salir. És llest a comprendre les coses, es listo para comprender las cosas. 18 que. No tinc res a fer, no tengo nada que hacer. No hi ha res a dir, no hay nada que decir. 19 por. Feina a fer, trabajo por hacer. 20 [entre adverbis i llurs complements preposicionals] a. Guanyen proporcionalment al treball de cadascú, ganan proporcionalmente al trabajo de cada uno. 21 [en locucions adverbials de lloc] en. A pagès, a muntanya, en el campo, en la montaña. Viu als afores del poble, vive en las afueras del pueblo. 22 [en locucions adverbials de temps] a. A punta de dia, a deshora, al despuntar el día, a deshora. 23 [en locucions adverbials de manera] a. A l'engròs, a la babalà, a peu, al por mayor, al tuntún, a pie. 24 [amb l'article definit i la preposició de] [no se traduce]. Al damunt de, al darrere de, a la vora de, encima de, detrás de, cerca de. |
40.
joc 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'objectes] juego. Un joc de cartes, un juego de cartas. 6 jocs [cartes, fitxes que té un jugador] juego. Tenir bon joc, tener buen juego. 7 [conjunt d'objectes] juego. Joc de llit, joc d'eines, juego de cama, juego de herramientas. 8 anat [articulació] juego, articulación f. 9 tecnol [unió, moviment de dues [...]
|