Resultats de la cerca bàsica: 5
|
1.
perlí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De color de perla. [...]
|
|
2.
perlí
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ina adj perlino -na. [...]
|
|
3.
perlino
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-na adj perlí -ina. [...]
|
|
4.
isabelino
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-na adj 1 [relativo a Isabel I de Inglaterra] elisabetià -ana. 2 [relativo a Isabel II de España] isabelí -ina. 3 [color] perlí -ina. [...]
|
|
5.
blanc
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. del pèl) perlí, blanc de perla. canut o canós, es diu dels cabells blancs o de la persona que en té. alb(poèt.) Cp. albí: persona o animal que té els cabells o el pèl blancs, a causa d'una deficiència congènita de pigment. 2 Ésser blanc: blanquejar. Tornar-se blancs, els cabells: canusir [...]
1 adj. blanquinós o blanquejant, que tira a blanc. opalí, blanc lletós. nivi, blanc com la neu. alabastrí argentat o argentí (→) blanc com una tofa de neu florit, en l'expressió barba florida, barba blanca. albicant, que blanqueja, que tira a blanc. marmori lletós blanquí (dit esp. del pèl) perlí, blanc de perla. canut o canós, es diu dels cabells blancs o de la persona que en té. alb (poèt.) Cp. albí: persona o animal que té els cabells o el pèl blancs, a causa d'una deficiència congènita de pigment. 2 Ésser blanc: → blanquejar. Tornar-se blancs, els cabells: canusir. Posar cabells blancs: encanudir. 3 m. → fitó, rodella. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 adj.
blanquinós o blanquejant, que tira a blanc.
opalí, blanc lletós.
nivi, blanc com la neu.
alabastrí
argentat o argentí (→)
blanc com una tofa de neu
florit, en l'expressió barba florida, barba blanca.
albicant, que blanqueja, que tira a blanc.
marmori
lletós
blanquí (dit esp. del pèl)
perlí, blanc de perla.
canut o canós, es diu dels cabells blancs o de la persona que en té.
alb (poèt.)
Cp. albí: persona o animal que té els cabells o el pèl blancs, a causa d'una deficiència congènita de pigment.
2 Ésser blanc: → blanquejar.
Tornar-se blancs, els cabells: canusir. Posar cabells blancs: encanudir.
3 m. → fitó, rodella.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana