FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rèptil saure de la família dels gecònids. dragó comú Dragó de la família dels gecònids, de cos deprimit i amb protuberàncies en el dors i la cua, d'uns 15 centímetres de llarg, color grisós i amb una formació adhesiva als dits [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre de la família de les agavàcies, de gran opulència i longevitat, propi de les illes Canàries, que forneix una resina vermella, la sang de drago, emprada antigament com a oficinal (Dracaena draco). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de rèptils del grup dels saures, de cos rugós i deprimit, cap ample i ulls prominents, generalment sense parpelles aparents, i d'hàbits escaladors, que inclou el dragó comú i el dragó rosat. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes monocotiledònies, de fulles rígides sovint carnoses, pròpia d'indrets àrids de les regions tropicals i subtropicals, que inclou les atzavares, el drago, les iuques, les cordilines i diferents espècies ornamentals o productores de fibres. Individu d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arribar a agafar (algú o alguna cosa que fuig, que està en moviment, que es pot escapar). Tots li corregueren al darrere, però no el pogueren atrapar. El dragó atrapava mosquits i altres insectes. Sorprendre, especialment amb enginy, amb astúcia, etc., (algú que [...]