sortir, aparèixer. sobresortir ressortir Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

separar. descargolar desempernar desjunyir desclavar(->) dessoldar destravar desencoblar desencolar (En el sentit de sobresortir és barbarisme.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. separar. 2 Fig. fer ressaltar posar en relleu realçar 3 v. intr. i pron. sobresortir distingir-se(->) excel·lir Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 preponderar predominar avantatjar triomfar guanyar vèncer regnar. Regna el vent del nord. dominar sobresortir imposar-se. S'imposa per la seva intel·ligència. 2 (prevaler-sepron.) aprofitar-se, servir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 sortir. sobresortir crestejar, ressortir a tall de cresta. fer bot cimejar. Les torres de la ciutat cimegen. ressaltar(->) 2 Fig. distingir-se. 3 Fer ressortir: Rellevar. Destacar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

ressaltà X per la seva habilitat. sobresortir excel·lir fer-se remarcar cridar l'atenció singularitzar-se particularitzar-se 4 discernir reconèixer(->) 5 separar, classificar. 6 veure. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Ésser superior a algú o a alguna cosa en algun concepte. ultrapassar depassar superar excedir excel·lir avantatjar soberguejar sobrepassar sobrar(tr.) sobremuntar sobresortir prevaler eclipsar(fig.) destronar(fig.) brillar(fig.) donar-li set voltes (a algú), fam. no cedir-li (a algú) fer [...]

. Anar a remolc d'algú, ésser dominat per ell. 3 Sobresortir en alçària. senyorejar. El cloquer senyoreja tot el poble. ultrapassar 4 (dominar-sepron.) contenir-se reprimir-se sobreposar-se refrenar-se retenir-se posseir-se, saber-se dominar. poder-se (o saber-se) estar de fer-se violència Ant [...]