31.
ésser 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. figurar. El vostre nom no figura a la llista. L'ús del verb ésser com a auxiliar en els temps compostos (amb un participi passat), sempre que expressi un estat permanent del subjecte o que l'acció del verb recaigui sobre el subjecte, és correcte. Ell és nascut a l'agost. El seu pare és mort. Sempre, però [...]
|
32.
continuar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. prosseguir reprendre, continuar allò que havia estat interromput o inacabat. Amb el verb anar i un gerundi es formen frases que tenen el sentit de continuar: anar treballant, anar millorant, etc. tornar a prendre el cap del fil, continuar el discurs o tema interromput. Cp. la locució [...]
|
33.
si 3
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 conj. condicional quan. Quan el teu pare t'ho proposa, és que es tracta d'una cosa bona. si de caso si per cas. Si de cas plou, no vinguis. 2 Les expressions següents, substitutives de si, es construeixen amb el verb en subjuntiu: sempre que. Sempre que vingui el teu germà, fes-m'ho saber [...]
|
34.
quasi
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
punt de caure, gairebé queia. venir d'un fil (o d'un pèl) que(+ subjuntiu). Va venir d'un fil que no ens mulléssim. anar (o venir) de prim. A la dama li vingué molt de prim que no li agafés un baticor. El verb cuidar expressa la idea de estar a punt de. He caigut i he cuidat rompre'm el braç. Cp [...]
|
35.
difícil
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(una cosa) Déu i ajuda, íd. veure's negre per a(+ verb en inf.). Em veig negre per a cobrar-li el que em deu. ésser de mal fer. Aquesta fusta és de molt mal treballar. ingrat(treball, etc.) reconsagrat(vulg.) 3 (Dit d'una qüestió abstracta, d'un estudi, etc.) abstrús espinós [...]
|
36.
fatigar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 cansar. El verb cansar, que avui ha pres, gairebé exclusivament, el lloc de fatigar, té, en els textos clàssics, sempre el sentit fig. de perdre la paciència, tenir-ne prou d'una cosa (ja estava cansat d'escoltar poca-soltades). En el sentit d'esgotar les forces físiques, els autors clàssics usen [...]
|
37.
mitjà 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 m. camí(fig.). Aquest no és el camí que has de seguir per a assolir-ho. expedient, mitjà de sortir-se de moment d'una dificultat. Amb aquests expedients no soluciones res. procediment. Un nou procediment de fabricació. mesura, mitjà proporcionat a un fi. Es construeix hab. amb el verb prendre [...]
|
38.
beure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dos gots de vi. brindar, beure a la salut d'algú. carregar, beure vi en excés. Aquest ha carregat massa i ara no sap el que diu. aixecar la ullera(fam. i fig.), beure amb el porró (Alc.). traguejar, passar l'estona bevent. taulejar, seure a taula per menjar i beure. El verb beure també s'usa [...]
|
39.
a
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
.). Estava acostumat que hi anés cada dia el seu germà (no a que hi anés). 4. Quan el complement d'un verb és un infinitiu, es construeix sempre amb a, encara que altrament regeixi la preposició en. Tot consisteix a fer bé les coses. Però: Consistir en una cosa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
40.
alterar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Mudar l'aspecte o qualsevol de les propietats d'una cosa. modificar, canviar una cosa sense alterar-ne la naturalesa essencial, alterar-ne alguna qualitat. L'adverbi modifica el verb. L'edat modifica el caràcter. deformar, alterar una cosa en la seva forma. maquillar, alterar les faccions d'un [...]
1 Mudar l'aspecte o qualsevol de les propietats d'una cosa. modificar, canviar una cosa sense alterar-ne la naturalesa essencial, alterar-ne alguna qualitat. L'adverbi modifica el verb. L'edat modifica el caràcter. deformar, alterar una cosa en la seva forma. maquillar, alterar les faccions d'un actor, d'algú, per caracteritzar-les o embellir-les. trucar, alterar una cosa fent-la semblar el que no és. variar, fer diferent per un canvi parcial. diversificar, alterar una cosa fent-la diversa del que era. escalfeir, alterar per la calor. espatllar, alterar el bon estat o la bona marxa d'alguna cosa. depravar, alterar morbosament. Aliments que depraven els humors. embastardir, alterar quelcom fent-li perdre les qualitats de la raça. fer degenerar deformar, alterar la forma. descompondre. Una malaltia que descompon la sang. afectar. Aquesta pèrdua afecta granment la seva situació social. trastornar, alterar profundament l'arranjament, el bon ordre, el funcionament d'alguna cosa. La vida que fa li ha trastornat la salut. 2 Fer que una cosa sigui altra que no era abans, mudar-ne la naturalesa. desnaturalitzar o desnaturar, alterar profundament una cosa, fent-li perdre les qualitats característiques. Alcohol desnaturalitzat (fet impropi per a la beguda). corrompre o podrir, alterar una substància fent-la tornar putrescent, insana. La calor corromp fàcilment el peix. Fig.: Un text corromput. falsejar. Falsejar el sentit d'una llei. falsar, íd. falsificar. Falsificar el vi. mistificar adulterar. Adulterar la llet, afegint-hi aigua. sofisticar. Sofisticar un aliment. Vi sofisticat. 3 Fer sortir una persona del seu estat d'ànim normal. (S'usa sobretot com a pronominal.) torbar trastornar commoure agitar afectar impressionar contorbar irritar excitar fer perdre els estreps Ant. Asserenar. Calmar. Prendre-s'ho a la fresca. 4 (alterar-se pron.) passar-se. La llet comença a passar-se. florir-se resclosir-se, alterar-se lleugerament una cosa per falta de ventilació. degenerar (v. intr.) descompondre's, alterar-se, perdre, en les paraules o en els actes, la circumspecció habitual, la serenitat. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |