FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell que produeix un esclat lluminós que permet impressionar una pel·lícula fotogràfica quan no hi ha prou llum natural. Flaix electrònic. Llum produïda pel flaix. Els flaixos dels fotògrafs l'enlluernaven. Notícia breu i sintètica. Pla de durada molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment vibratori, sacseig o tremolor de l'escorça terrestre, perceptible en una zona més o menys extensa, de durada breu, que pot ésser repetitiu, provocat per l'energia generada sobtadament a la litosfera i que es propaga en forma d'ones elàstiques, com a resultat de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició poètica breu feta per a ésser cantada. Cançó monòdica de l'edat mitjana. Composició vocal melodiosa i lenta. Melodia d'una composició coral. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cançó breu d'origen o d'imitació popular, acompanyada d'estrofes, característica de la poesia castellana i tractada polifònicament durant el Renaixement. Nadala 2 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Breu composició poètica, especialment satírica i de contingut moral, social o polític. Dita satírica. Filet fi de la carn més delicada del xai i d'alguns ocells. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Primera forma imperfecta d'una estàtua, d'una pintura, d'una composició. Breu composició escrita, generalment en prosa, que recull situacions concretes o trets particulars de personatges. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relació d'esdeveniments, per anys, que es publiquen periòdicament. Annals de l'Associació Mèdica. Exposició de fets històrics concrets, en forma breu i seguint un ordre estrictament cronològic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la. El primer aforisme d'Hipòcrates és: la vida és curta i l'art és llarg. [...]
