Haver de donar o pagar (una quantitat prestada, imposada per la llei, etc.). Em deu molts diners. Pagueu-me el que em deveu. Encara li és deguda la quantitat que va avançar. Ell deu a tothom. Encara em deveu una resposta. Deure obediència als seus superiors. Deure respecte als [...]

Allò que hom ha de fer per obligació moral. Complir algú el seu deure. Morí víctima del deure. Els deures professionals. Deures socials, civils, religiosos. Deure militar. Exercicis escolars que els alumnes han de fer a casa. [...]

En un compte obert a algú, el conjunt de les partides que formen el crèdit de qui obre el compte. [...]

Excés de l'haver sobre el deure, dels ingressos sobre les despeses. [...]

Algú, desviar-se del propi deure, mancar a l'obligació del càrrec que exerceix. [...]

Fluix, poc curós, en el deure, en la determinació o resolució d'una cosa. No enèrgic, mancat d'activitat. [...]

Qualitat d'escrupolós. Mirament minuciós en el compliment del deure, en l'execució d'una tasca, en l'examen d'alguna cosa, etc. Ho fa tot amb una gran escrupolositat. [...]

Qualitat de recte. Qualitat de qui no se separa del deure, de la regla, de la justícia. Sempre ha obrat amb rectitud i honradesa. Era una persona pràctica i de gran rectitud moral.  [...]

Eximir d'una pena, deure, obligació, responsabilitat. En el judici la van absoldre. Remetre (a algú) els seus pecats. Es va confessar i el sacerdot l'absolgué. El confessor el va absoldre de tots els pecats.  [...]

Posar abans. Anteposar l'article al nom. Anteposar la utilitat al deure. [...]