Resultats de la cerca frase exacta: 11

Fitxes de l'Optimot
1. Perífrasis d'infinitiu: deure + infinitiu / Seran les tres o Deuen ser les tres?
Font Fitxes de l'Optimot
Per expressar la noció de probabilitat, el recurs més habitual és utilitzar la perífrasi deure + infinitiu, en present o passat segons el cas. Per exemple: Ara deuen ser les tres. Ahir, quan va arribar, devien ser les tres. Altres recursos per expressar el sentit de probabilitat són la perífrasi [...]
2. Accent diacrític: déu o deu?
Font Fitxes de l'Optimot
és una forma del verb deure: Deu diners, Deus tenir gana; quan és una forma del verb dar ('donar'): Deu-nos salut.  [...]
3. privadesa i privacitat
Font Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica Dret
intimitat (per exemple, dret a la intimitat) i confidencialitat (per exemple, deure de confidencialitat).  [...]
4. complir o acomplir?
Font Fitxes de l'Optimot
totes les ordres del dia. Era una dona de paraula, sempre ho complia tot. També s'utilitza la construcció complir amb en el sentit de 'fer el propi deure, les pròpies promeses': No hi ha dia que no compleixi amb els terminis establerts. D'altra banda, la forma acomplir té un sentit més general i [...]
5. Ortografia de 'b' (be alta) i 'v' (ve baixa)
Font Fitxes de l'Optimot
'una mateixa família o verb: blava (blau), devem (deure), escriviu (escriure), estival (estiu), oval (ou), vivim (viure), etc. S'escriu b darrere de m (mb) i v darrere de n (nv): ambició, combinació, embenar; canvi, envestir, minvar. Hi ha excepcions puntuals, com ara circumval·lació, tramvia i [...]
6. Preposició de seguida d'infinitiu: subjecte, atribut o complement directe
Font Fitxes de l'Optimot
. Per exemple: Mira de fer l'esforç d'entendre la situació. Ens va dir d'anar al cinema. Va provar de posar-se en la seva pell. En canvi, els verbs poder, deure, soler, voler, els verbs de percepció sentir i veure, i els verbs causatius fer i deixar, no admeten la preposició de davant d'un infinitiu [...]
7. degut a
Font Fitxes de l'Optimot
'altra banda, cal tenir en compte que el mot degut, deguda també és el participi del verb deure i, per tant, es fa servir, precedit del verb ser, per formar la veu passiva. En aquest cas, a diferència de l'ús de la locució, el participi concorda amb el nom al qual es refereix. Per exemple: La suspensió [...]
8. Els accents diacrítics / Plural, compostos i derivats dels mots amb accents diacrítics
Font Fitxes de l'Optimot
quinze monosíl·labs d'ús freqüent: bé: 'benefici', adverbi, conjunció, interjecció be: 'anyell', nom de la lletra b déu: 'divinitat' deu: 'font', nombre 10, verb deure, verb dar és: verb ésser/ser es: pronom feble, article salat, nom de la lletra e en plural mà: 'part terminal del braç' ma: possessiu [...]
9. Concordança del participi amb el pronom de complement directe / Les agulles les hem perdudes o Les agulles les hem perdut?
Font Fitxes de l'Optimot
septentrionals. Per exemple: ?Hi ha pomes? ?Jo només n'he menjada una! Cal tenir en compte que de vegades el temps compost forma part d'una perífrasi. En aquests casos, també se sol fer la concordança quan el participi correspon a un d'aquests verbs: voler, deure, poder, saber, fer, deixar, gosar, haver de [...]
10. Usos del condicional / Probabilitat referida al futur: condicional irreal
Font Fitxes de l'Optimot
 Li agradaria que les seves filles li tinguin més d'afecte). Cal recordar, però, que l'ús del condicional simple o perfet per expressar probabilitat en el passat no és adequat. L'ús més habitual és amb deure + infinitiu. Per exemple: A aquella hora devia haver anat al metge (i no A aquella hora hauria anat al [...]
Pàgines  1 / 2 
Pàgina  1  2  Següent >>