Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 174

41. anteposar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar abans. Anteposar l'article al nom. Anteposar la utilitat al deure. [...]
42. cot 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Multa imposada per un consell andorrà per l'incompliment d'un deure. [...]
43. inoficiós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contrari a un deure natural. Que lesiona els drets de llegítima. Testament inoficiós. [...]
44. complir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davant d'un complement introduït per la preposició amb, executar completament el propi deure, les pròpies promeses. Ha complert amb el seu deure. Una predicció, un desig, etc., esdevenir-se, ésser executat, haver-se dut a terme. S'ha complert la vostra profecia. Que la vostra [...]
45. epistèmic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa referència al coneixement o a les creences. Modalitat epistèmica. El verb deure és un verb modal epistèmic. [...]
46. modal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al mode o a la modalitat. Els verbs modals poder i deure. Que expressa la manera. Conjunció modal. [...]
47. subornar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Induir amb una recompensa, amb un esquer, a fer alguna cosa contrària a un deure. Van subornar un dels guardians perquè els obrís la porta. [...]
48. defecció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'abandonar una persona o una causa a la qual hom està lligat per un pacte, un deure. Perderen per la defecció dels seus aliats. [...]
49. braman
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre de la casta sacerdotal entre els hindús, el deure principal del qual és l'estudi i l'ensenyament dels Vedes i la celebració de cerimònies religioses. [...]
50. honra
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condició de qui es conforma a la probitat, al deure, la qual el fa digne de l'estima de la gent. Dubtar de l'honra d'una persona. La seva honra és immaculada. Castedat en una dona. Honor, motiu d'orgull, de glòria. És una honra per als pares de tenir un fill com aquest. No m [...]
Pàgines  5 / 18 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>