FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Déu. Fer algú el seu deure. Fer dieta, dejuni. Fer magre. Fer quarantena. Ocasionar (l'acció expressada per un verb en infinitiu). Fer pintar un moble. Fer fer una cosa. Li vaig fer dir la veritat. Em va fer caure. Fer coincidir els extrems d'una cosa. Fes-li veure que s'equivoca. Feu-li [...]
totes les ordres del dia.
Era una dona de paraula, sempre ho complia tot.
També s'utilitza la construcció complir amb en el sentit de 'fer el propi deure, les pròpies promeses':
No hi ha dia que no compleixi amb els terminis establerts.
D'altra banda, la forma acomplir té un sentit més general i [...]
'una mateixa família o verb: blava (blau), devem (deure), escriviu (escriure), estival (estiu), oval (ou), vivim (viure), etc.
S'escriu b darrere de m (mb) i v darrere de n (nv): ambició, combinació, embenar; canvi, envestir, minvar. Hi ha excepcions puntuals, com ara circumval·lació, tramvia i [...]
. Per exemple:
Mira de fer l'esforç d'entendre la situació.
Ens va dir d'anar al cinema.
Va provar de posar-se en la seva pell.
En canvi, els verbs poder, deure, soler, voler, els verbs de percepció sentir i veure, i els verbs causatius fer i deixar, no admeten la preposició de davant d'un infinitiu [...]
'altra banda, cal tenir en compte que el mot degut, deguda també és el participi del verb deure i, per tant, es fa servir, precedit del verb ser, per formar la veu passiva. En aquest cas, a diferència de l'ús de la locució, el participi concorda amb el nom al qual es refereix. Per exemple:
La suspensió [...]
quinze monosíl·labs d'ús freqüent:
bé: 'benefici', adverbi, conjunció, interjecció
be: 'anyell', nom de la lletra b
déu: 'divinitat'
deu: 'font', nombre 10, verb deure, verb dar
és: verb ésser/ser
es: pronom feble, article salat, nom de la lletra e en plural
mà: 'part terminal del braç'
ma: possessiu [...]
septentrionals. Per exemple:
?Hi ha pomes? ?Jo només n'he menjada una!
Cal tenir en compte que de vegades el temps compost forma part d'una perífrasi. En aquests casos, també se sol fer la concordança quan el participi correspon a un d'aquests verbs: voler, deure, poder, saber, fer, deixar, gosar, haver de [...]
Li agradaria que les seves filles li tinguin més d'afecte).
Cal recordar, però, que l'ús del condicional simple o perfet per expressar probabilitat en el passat no és adequat. L'ús més habitual és amb deure + infinitiu. Per exemple:
A aquella hora devia haver anat al metge (i no A aquella hora hauria anat al [...]
Ioga que es fonamenta en l'actuació i el compliment del deure desinteressats, sense esperar res a canvi ni aferrar-se a les expectatives o als resultats. [...]
