, Esparta, Estocolm; Escipió, Estrabó, Estuard
Aquesta vocaldesuport no apareix en manlleus en què la essa va seguida d'una u semivocal. En canvi, encara que no estigui representada gràficament, es pronuncia en certs noms comuns i propis no adaptats que provenen d'altres llengües. Per exemple:
Sense [...]
.
Malgrat que la iodització és acceptable en els parlars en què és pròpia, cal tenir en compte que en els registres formals és preferible la pronúncia amb ll.
D'altra banda, més enllà d'aquests casos puntuals de iodització, cal recordar que no és acceptable la substitució generalitzada del so ll pel so i [...]
fossin una paraula. Són generalment planes si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són agudes. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb unavocalde [...]
síl·laba (es produeix un diftong), o bé es pot elidir unade les dues vocals.
Entre altres factors, el contacte es resol d'una manera o d'una altra segons si les vocals són àtones o tòniques i segons la posició que ocupen.
1. Vocal tònica seguida devocal àtona
Si la segona vocal és i o u, es forma [...]
, però, veritat, Teresa (i no brenar, pro, vritat, Tresa)
la pronunciacióde la vocal neutra com a o tancada o u (sobretot en parlars baleàrics). Per exemple: colze, cotxe, nostre, genoll (i no colzo, cotxo, nostro, jonoll)
el tancament de e en i per contacte amb una consonant palatal (en determinats [...]
La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sonor de 'gz' en els casos següents:
en mots amb l'element ex- (o -ex-) davant devocal o h seguida devocal: exagerar, exercici, exhalar, exhaurir, exhibir, exhortar, èxit, exòtic, exuberant, inexhaurible, etc.
en mots amb l'element hex- o [...]
Fitxa
375/7Darrera versió: 02.12.2016
Títol
estrangerismes (pronunciació)
Resposta
Una bona part de les paraules estrangeres que entren en la nostra llengua s'adapten tant en l'escriptura com en la pronunciació. Per exemple, es diu hoquei (aguda, sense hac aspirada i amb e oberta) i no hockey (plana i amb hac aspirada).
Això no obstant, hi ha paraules en què una adaptació gràfica no implica una adaptació fonètica completa, com els casos de hawaià o hòlding, que es pronuncien amb hac aspirada.
D'altra banda, hi ha estrangerismes que no s'adapten gràficament i que mantenen la forma original, com ara croissant, striptease o foie-gras. Aquests casos es pronuncien respectant, en la mesura que sigui possible, la fonètica de la llengua d'origen.
La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sord de 'cs' en els casos següents:
entre vocals: asfíxia, axioma, complexió, fixar, lèxic, luxe, màxima, òxid, sintaxi; Alexandre, etc.
quan es dona consonant + vocal + ics, a final de mot: annex, apèndix, artífex, clímax, complex, crucifix [...]
Una bona part de les paraules estrangeres que entren en la nostra llengua s'adapten tant en l'escriptura com en la pronunciació. Per exemple, es diu hoquei (aguda, sense hac aspirada i amb e oberta) i no hockey (plana i amb hac aspirada).
Això no obstant, hi ha paraules en què una adaptació [...]
transacció, transalpí, transatlàntic, transhumància, transoceànic, sotsinspector, etc., en què la paraula primitiva comença amb vocal o hac seguida devocal.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.2.3 i 11.2b) [...]
En els parlars valencians, d'acord amb la seva tradició ortogràfica ratificada per les Normes de Castelló (1932), és habitual i acceptable l'ús de l'accent tancat (en comptes de l'obert) sobre la e tònica corresponent, segons la pronunciació pròpia dels parlars occidentals.
En els mots aguts [...]
Fitxa
375/7Darrera versió: 02.12.2016
Títol
estrangerismes (pronunciació)
Resposta
Una bona part de les paraules estrangeres que entren en la nostra llengua s'adapten tant en l'escriptura com en la pronunciació. Per exemple, es diu hoquei (aguda, sense hac aspirada i amb e oberta) i no hockey (plana i amb hac aspirada).
Això no obstant, hi ha paraules en què una adaptació gràfica no implica una adaptació fonètica completa, com els casos de hawaià o hòlding, que es pronuncien amb hac aspirada.
D'altra banda, hi ha estrangerismes que no s'adapten gràficament i que mantenen la forma original, com ara croissant, striptease o foie-gras. Aquests casos es pronuncien respectant, en la mesura que sigui possible, la fonètica de la llengua d'origen.