FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fermall decoratiu amb agulla i topall de retenció, fet generalment de bronze, usat en l'antiguitat per a subjectar peces de vestir. Peroné . Apèndix lateral, en forma d'ansa, que apareix a l'indret de cada septe en les hifes dicariòtiques de molts fongs basidiomicets. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atuell portàtil per a posar-hi aigua o altres líquids, de terrissa, de vidre o de metall, habitualment amb ansa, broc i galet. Agafa el càntir i ves a la font. Omplir el càntir al torrent. Quantitat de líquid que cap en un càntir. S'ha begut un càntir d'aigua [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
puntalets de la barbada Extrems lliures dels joncs, dels vímets, de les canyes, etc., que formen l'afàs d'una ansa i que impedeixen que els peixos agafats en surtin. [...]