FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de governar fonamentada en la relació equilibrada entre els organismes que dirigeixen políticament un territori, la societat d'aquest territori i les seves organitzacions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en escrit en una forma convenient a un propòsit determinat. Redactar els estatuts d'una societat. Redactar un article de diari. Redactar un diari. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de secularitzar o de secularitzar-se; l'efecte. Pèrdua o minva de poder explicatiu i referencial que experimenten les religions tradicionals en la societat moderna. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aplicar a algú (alguna cosa, especialment que li és útil). Administrar un remei, una purga, un vomitiu. Administrar els sagraments a un malalt. Administrar justícia. Administrar un càstig, una correcció. Regir, governar, (els afers d'una societat, de l'Estat, d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina política que pretén l'organització de la societat en cantons federats que substitueixen l'organització estatal. Tendència cap a la disgregació d'una comunitat política. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., europeus. Revestir de la forma europea. Adoptar usos, costums, maneres, etc., europeus. La societat catalana volia europeïtzar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar o dirigir els afers (d'una societat industrial o mercantil, d'una empresa, etc.). Fer gestions per aconseguir (alguna cosa). Gestionar una subvenció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posseïdor d'una o més obligacions d'una societat financera, industrial, etc., la tinença de les quals comporta la condició de creditor de l'entitat emissora. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència a imposar la voluntat personal. Tendència filosòfica que accentua la primacia de la persona com a realitat irreductible a la naturalesa i a la societat. [...]
