Acció d'ofegar o d'ofegar-se; l'efecte. [...]

Cèl·lula o part d'un organisme destinada a produir un nou individu. Microorganisme . Allò que desenvolupant-se pot donar naixença a una cosa. El germen d'una malaltia. Ofegar la revolució en el seu germen. germen cristal·lí Petit agregat d'àtoms, ions o [...]

inanimats. Essència, atributs, propis d'un ésser. La natura humana, divina. L'ase és pacient per natura. La natura fogosa del cavall. La natura d'un clima. Conjunt de les condicions físiques i morals de l'ésser humà. Ofegar els sentiments de la natura. L'habitud és com una [...]

parlars occidentals i orientals). Per exemple: dejú, gener, queixal, seixanta (i no dijú, giner, quixal, sixanta) la realització com un diftong [aw] o [vocal neutra + w] de la o inicial (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: ofegar, oliva, olor (i no aufegar, auliva, aulor) l [...]

v tr p fr [rehogar] ofegar, estofar.  [...]

m [acció i efecte d'ofegar] ahogamiento.  [...]

v tr 1 quemar, prender fuego, abrasar. 2 [ofegar] ahogar, asfixiar.  [...]

Extingir per sufocació. [...]

v tr 1 [en el agua] negar, ofegar. 2 [impedir la respiración] ofegar, afogar, asfixiar. 3 [estrangular] escanyar, ofegar. 4 [regar con exceso] negar, inundar. 5 [apagar] ofegar. Ahogar la lumbre con ceniza, ofegar el foc amb cendra. 6 fig ofegar, extingir. Ahogar un sonido, ofegar un so. 7 fig [...]

v tr [cocer a fuego lento] ofegar.  [...]