Resultats de la cerca frase exacta: 30
|
1.
deslliurar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alliberar. Deslliurar algú de captivitat. Deslliurar una ciutat assetjada. Que Déu ens deslliuri de mal. Deslliurar-se d'una inquietud. Parir 1 1. Deslliurar feliçment un infant. Deslliurar un vedell. [...]
confusió
|
|
2.
deslliurar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
deslliurar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Evitar que l'arma pròpia entri en contacte amb el ferro contrari. [...]
|
|
4.
deslliurar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [infantar] dar a luz, parir. 2 [alliberar] liberar, librar. v pron 3 liberarse, librarse. [...]
|
|
5.
deslliurar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 alliberar. 2 parir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
6.
desobligar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deslliurar d'una obligació. [...]
|
|
7.
desfanatitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar fanatitzat, deslliurar d'un fanatisme. [...]
|
|
8.
desendeutar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deslliurar (algú) de deutes. Algú, treure's els deutes que tenia. [...]
|
|
9.
deslliurança
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de deslliurar o de deslliurar-se; l'efecte. Obtenir la deslliurança d'un captiu. [...]
|
|
10.
purificar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer pur, deslliurar de tota impuresa, de tot element estrany o nociu, llevar la part impura (d'alguna cosa). Purificar l'oli. Purificar la sang. Fer pur complint certs ritus religiosos. Purificar el calze a la missa. Purificar l'ànima. L'ànima es purifica amb el sofriment. [...]
|
confusió
1 f. [LC] Estat d'un aplec de persones o de coses mesclades de manera que no es poden distingir les unes de les altres, posades totes juntes de qualsevol manera. Els lladres volgueren aprofitar-se de la confusió per a robar. L'atac sobtat portà la confusió als rengles enemics. Confusió d'atribucions, de drets. Confusió d'idees, d'arguments. Hi havia una gran confusió de gent.
2 f. [LC] Error consistent a prendre una persona o una cosa per una altra a causa de no haver-ne distingit les diferències. Confusió de noms, de dates.
3 f. [LC] Capgirament, desbaratament, desfeta. Aquella zona va quedar en gran confusió després del terratrèmol.
4 1 f. [LC] Desconcert de l'esperit, torbació per la qual es manifesta la vergonya, el pudor. Cobrir algú de confusió. Una deliciosa confusió es pintà en el seu rostre.
4 2 [MD] confusió mental Alteració global de les funcions psíquiques, generalment temporal, deguda a una causa externa.
5 f. [DR] En dret, reunió en una mateixa persona, generalment en ocasió d'un testament, de les qualitats de creditor i de deutor, que té com a efecte jurídic l'extinció de l'obligació.