1 L'aigua o altre líquid adherir-se a la superfície d'una cosa o penetrar-ne els porus (el subjecte és el líquid). humitejar(->) banyar, mullar abundosament. La suor li banyava el front. enrosar, mullar de ros. Fig.: La cara se'm va enrosar d'una suor freda. sotaiguar, mullar un [...]

esquitxar aspergir mullar, regar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

amarar, penetrar, mullar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 regar. 2 mullar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Donar a beure, esp. al bestiar. desassedegar desalterar 2 mullar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 mullar. Mullar el pa amb vi. xopar. Pa ben xopat amb llet. fer sucamulla, sucar el pa en vi. fer sopes. Li agradava de fer sopes amb el cafè amb llet, a l'hora d'esmorzar. oliar, sucar amb oli. 2 Sucar-hi, fig. aprofitar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. bavar escumejar, treure escuma per la boca. Els cavalls, cansats de córrer, escumejaven. salivar o salivejar, produir-se un excés de saliva. ensalivar, mullar de saliva; agafar salivera a la vista d'una cosa gustosa. L'expressió caure la bava (a algú) s'usa més aviat en sentit fig. d [...]

esquitxotejar brufar. Brufar la roba abans de planxar-la. escarritxar escatxigar xipollaro xipollejar(v. intr.), agitar la superfície de l'aigua fent que esquitxi. Remar xipollant. La mainada, quan juga a la piscina, xipolla de mala manera. xopinejar, íd. Cp. aspergir, ruixar, mullar Manuel [...]

estubar, donar un bany de vapor. 2 (banyar-sepron.) prendre un bany rabejar-se. Rabejar-se en un gorg. submergir-se 3 mullar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. banyar. La suor li banyava el front. Van arribar banyats a casa. calar. L'aigua li calava el vestit. Cp. impregnar mullar. 2 (amarar-seo amerar-sepron.) embeure's estar xopo quedar xop Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]