Les sigles es formen generalment amb les lletres
inicials dels mots plens (noms, adjectius, verbs i adverbis). Entre les lletres que les formen, no hi ha d'haver cap punt ni cap espai en blanc. Per exemple:
UGT (i no U.G.T., U G T o U. G. T.)
IVA (i no I.V.A., I V A o I. V. A.)
De vegades també [...]
Es diu que una sigla s'ha lexicalitzat quan s'ha incorporat a la llengua com a mot comú i, per tant, es regeix per les regles de la llengua general. En una primera fase, aquestes sigles s'escriuen en majúscules, recurs gràfic que caracteritza aquest tipus de mots, però com a resultat de la [...]
La locució sol i vern, que significa 'completament sol i abandonat', té flexió de gènere. Per tant, hem de dir Després de la mort del seu pare, la Maria es va trobar sola i verna. [...]
La conjunció i serveix per unir o sumar dos elements. Per exemple: Hem comprat taules i cadires.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una e quan va davant d'una paraula que també comença amb el so de i.
Per tant, cal dir la informació nacional i internacional i no la [...]
La forma com és un adverbi de comparació que equival a les expressions igual que, de la mateixa manera que. Per exemple:
En Joan camina com el seu pare.
En canvi, com a és una preposició que es fa servir per expressar equivalència, sovint amb el mateix significat que en qualitat de, amb caràcter [...]
Les consonants d, c i g apareixen duplicades en els mots següents (i derivats):
dd: addenda, addicció, addició, addicte, additiu, adductor, adduir...
cc: abjecció, accelerar, accent, accepció, accés, accident, acció, fricció, objecció, succedani, succeir, tracció...
gg: suggerir, suggeriment [...]
L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a càstig), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
El passat perifràstic designa una acció acabada, duta a terme en el passat, i es construeix amb l'auxiliar va (vaig, vas, va, vam, vau, van) seguit d'un infinitiu. Per exemple:
vaig cantar, vas cantar, va cantar, etc.
vaig sentir, vas sentir, va sentir, etc.
El passat simple designa el mateix [...]