Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]

En els parlars valencians, l'emmudiment de la d entre vocals és un fenomen bastant generalitzat en registres col·loquials, tot i que en contextos formals convé evitar aquest emmudiment. Aquesta pronúncia, però, ha provocat que algunes paraules d'ús molt estès, com ara mascletada o fideuada [...]

En general, s'escriuen amb ss, i cal pronunciar amb essa sorda (com passa), les formes femenines de determinats substantius que indiquen càrrec, activitat, professió i altres éssers. Per exemple: abadessa, alcaldessa, batllessa, baronessa, comtessa, deessa, diablessa, duquessa, hostessa, jutgessa [...]

Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de bé, béns i be, bens. S'escriu bé, béns en els casos següents: amb el significat de 'benefici' o 'riquesa [...]

un déu, els déus de l'Olimp, déu-vos-guard (però: adeu, adeu-siau, pregadeu, semideu...). S'escriu deu, deus en els casos següents: amb el significat de 'font': una deu d'aigua, S'han eixugat les deus; quan fa referència al nombre 10: Hi ha deu o dotze cadires, Sempre em posen deus; quan [...]

Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de mà i ma. S'escriu mà amb el significat de 'part terminal del braç': Dona'm la mà (però dues mans). S'escriu  [...]

Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de més i mes. S'escriu més en els casos següents: quan és un adverbi amb el significat de 'major grau o [...]

Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de món i mon. S'escriu món amb el significat de 'conjunt de totes les coses creades; la Terra': córrer món, la f [...]

Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de pèl, pèls i pel, pels. S'escriu pèl, pèls amb el significat de 'vellositat': no tenir ni un pèl, posar els pè [...]

Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de què i que. S'escriu què, quès en els casos següents: quan és un pronom relatiu precedit de preposició: el  [...]