FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sèrie numerada. El quilòmetre 4. El dia 4 de gener. El 4 d'octubre. El quatre d'espases. Xifra que correspon al nombre quatre. Aquesta carta duu el 4. Un petit nombre indeterminat. Li he de dir quatre paraules. T'hi pots arribar en quatre salts. les quatre La quarta hora després del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mes de gener en què s'escauen Sant Pau ermità i Sant Antoni abat. setmana santa Setmana que precedeix la Pasqua de Resurrecció. Espai de temps igual a set dies. Fa més d'una setmana que és aquí. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el temps. Parla, però no allarguis massa el teu parlament. No t'allarguis massa. Esdevenir més llarg. La cua dels que s'esperaven s'anava allargant. Pel gener els dies comencen d'allargar-se. El sol anava a la posta, les ombres s'allargaven. allargar el camí Fer-lo semblar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
abraça des de l'1 de gener fins al 31 de desembre, i aquest període considerat, no d'una manera absoluta, sinó amb relació als fets que s'hi han esdevingut. L'any 1914. L'any de la revolució. Aquest any. El febrer és el segon mes de l'any. any d'esplets Any de gran collita [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
qual, s'esdevé alguna cosa. Em vaig absentar per tres setmanes. L'he llogat per un any. Pel gener hi fa més fred que pel desembre. Pel maig, cada dia un raig. La part o les parts d'un indret on és o s'esdevé alguna cosa; al voltant de, pels volts de. Viu per aquest carrer. El [...]
Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació de Bover, que té lloc anualment a principis de gener, amb el pic d'activitat al voltant del 4 de gener. [...]
parlars occidentals i orientals). Per exemple: dejú, gener, queixal, seixanta (i no dijú, giner, quixal, sixanta)
la realització com un diftong [aw] o [vocal neutra + w] de la o inicial (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: ofegar, oliva, olor (i no aufegar, auliva, aulor)
l [...]
Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació de la Quilla, que té lloc anualment la segona quinzena de gener, amb el pic d'activitat al voltant del 21 de gener. [...]
Pluja de meteors amb radiant a les constel·lacions de la Popa i de la Vela, que té lloc des de principis de novembre fins a finals de gener, amb el pic d'activitat variable d'un any a l'altre. [...]
'elefant
l'harmonia
plànol d'instal·lació
l'home
d'hora
També s'apostrofen l'article masculí el i la preposició de davant de les xifres 1 i 11:
l'1 de gener
l'11 de març
un joc d'11 peces
En canvi, hi ha una sèrie de casos en què no es fa l'apostrofació:
1. No s'apostrofen els [...]
Fitxa
6275/6Darrera versió: 16.09.2024
Títol
Apostrofació dels pronoms febles
Combinacions de dos pronoms
Resposta
Cal apostrofar o no un pronom feble d'acord amb la posició que ocupa respecte del verb i si va tot sol o combinat amb un altre pronom.
Davant d'un verb que comença en vocal o h, els pronoms em, et, es, el, la i en adopten la forma elidida i s'apostrofen. Per exemple: m'ajuda, t'ajudo, s'afaita, l'ha vist, l'ha vista, n'agafa. El pronom la, però, es comporta com l'article femení: davant d'un verb començat en i, u, hi, hu àtones no s'apostrofa. Per exemple: La il·lustra, la vinyeta(però L'il·lustra, el llibre).
Darrere del verb, els pronoms em, et, es, el, ens, els i en adopten la forma reduïda i s'apostrofen si el verb acaba en vocal (que no sigui u). Per exemple: mira'm, pentina't, posi's, agafa'l, expliqui'ns, agafi'n.
Quan es combinen dos pronoms i hi ha dues vocals en contacte, se'n suprimeix una i s'apostrofa tan a la dreta com es pugui. Per tant, si el verb comença per vocal, el segon pronom s'apostrofa amb el verb i no pas amb el pronom precedent. Per exemple: me l'agafa (me + el + agafa); te'l dona (te + el + dona); te l'envia (te + el + envia); se'n penedeix (se + en + penedeix); se n'adona (se + en + adona); la'n treu (la + en + treu).En aquests casos, cal recordar que el pronom el, com l'article masculí, també s'apostrofa davant de vocal o hac. Per exemple: l'hi pren (el + hi); l'en treu (el + en).
Darrere del verb també es compleix aquesta norma, però amb una restricció: quan es combinen dos pronoms, no es pot posar més d'un apòstrof darrere del verb. Per exemple: dona-me'l, posa-te'l, dona-l'hi.Hi ha pronoms que no es poden apostrofar, llavors darrere del verb s'enllacen amb guionet. Per exemple: compra-te-la, recordar-nos-en, busca-li-ho, comprar-nos-el, portar-la-hi, buscar-los-la, etc.
Les combinacions la + hi,se + us, li + hi no s'apostrofen. Per exemple: la hi pots portar, se us ha escapat.
Els pronoms li i ho no s'apostrofen mai, és a dir, no perden mai la vocal. Així, cal dir Li agrada el cinema i no pas L'agrada el cinema.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.3.2 i 4.3.3)
Cal apostrofar o no un pronom feble d'acord amb la posició que ocupa respecte del verb i si va tot sol o combinat amb un altre pronom.
Davant d'un verb que comença en vocal o h, els pronoms em, et, es, el, la i en adopten la forma elidida i s'apostrofen. Per exemple: m'ajuda, t'ajudo, s'afaita, l'ha vist, l'ha vista, n'agafa. El pronom la, però, es comporta com l'article femení: davant d'un verb començat en i, u, hi, hu àtones no s'apostrofa. Per exemple: La il·lustra, la vinyeta(però L'il·lustra, el llibre).
Darrere del verb, els pronoms em, et, es, el, ens, els i en adopten la forma reduïda i s'apostrofen si el verb acaba en vocal (que no sigui u). Per exemple: mira'm, pentina't, posi's, agafa'l, expliqui'ns, agafi'n.
Quan es combinen dos pronoms i hi ha dues vocals en contacte, se'n suprimeix una i s'apostrofa tan a la dreta com es pugui. Per tant, si el verb comença per vocal, el segon pronom s'apostrofa amb el verb i no pas amb el pronom precedent. Per exemple: me l'agafa (me + el + agafa); te'l dona (te + el + dona); te l'envia (te + el + envia); se'n penedeix (se + en + penedeix); se n'adona (se + en + adona); la'n treu (la + en + treu).En aquests casos, cal recordar que el pronom el, com l'article masculí, també s'apostrofa davant de vocal o hac. Per exemple: l'hi pren (el + hi); l'en treu (el + en).
Darrere del verb també es compleix aquesta norma, però amb una restricció: quan es combinen dos pronoms, no es pot posar més d'un apòstrof darrere del verb. Per exemple: dona-me'l, posa-te'l, dona-l'hi.Hi ha pronoms que no es poden apostrofar, llavors darrere del verb s'enllacen amb guionet. Per exemple: compra-te-la, recordar-nos-en, busca-li-ho, comprar-nos-el, portar-la-hi, buscar-los-la, etc.
Les combinacions la + hi,se + us, li + hi no s'apostrofen. Per exemple: la hi pots portar, se us ha escapat.
Els pronoms li i ho no s'apostrofen mai, és a dir, no perden mai la vocal. Així, cal dir Li agrada el cinema i no pas L'agrada el cinema.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.3.2 i 4.3.3)