Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de és i es.
S'escriu és en el cas següent:
quan és una forma del verb ésser/ser: La Carla és alta; Tremp és [...]
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en [...]
Fitxa
7569/6Darrera versió: 15.11.2022
Títol
Apostrofació davant de sigles de noms d'universitats
l'UOC o la UOC?
Resposta
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en vocal és plana, mentre que és aguda si acaba en consonant. En el cas concret de les sigles que comencen amb la u de universitat, generalment aquesta u és àtona i, per tant, no hi ha apostrofació, perquè es tracta d'un mot femení començat amb u àtona. Per exemple:
la UOC (si es llegeix 'la uoc') la UAB (si es llegeix 'la uab')
Quan la sigla es llegeix lletrejada, l'accent recau sobre la vocal tònica de l'última lletra. Com en el cas de les sigles llegides com un mot, com que la inicial de la sigla sol ser una u (de universitat), aquesta vocal és àtona i, per tant, l'article la tampoc no s'apostrofa. Per exemple:
la URL (si es llegeix 'la u-erra-ela') la UAB (si es llegeix 'la u-a-be' )
La sigla també es pot llegir desplegada, i aleshores, quan el primer mot de la sigla és universitat, l'article tampoc no s'apostrofa, perquè és un mot femení començat amb u àtona. Per exemple:
la URV (si es llegeix 'la Universitat Rovira i Virgili') la UJI (si es llegeix 'la Universitat Jaume I')
Les preposicions a, de i per i la forma ca (reducció de casa) es contreuen quan es troben amb l'article salat, tal com passa també amb l'article literari el i els:
a + es: as
de + es: des
per + es: pes
ca + es: cas
Aquestes contraccions es troben tant en noms comuns com en noms de lloc, per [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de què i que.
S'escriu què, quès en els casos següents:
quan és un pronom relatiu precedit de preposició: el [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sé i se.
S'escriu sé quan és una forma del verb saber: Jo en sé la resposta, No sé per on començar.
S [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de bé, béns i be, bens.
S'escriu bé, béns en els casos següents:
amb el significat de 'benefici' o 'riquesa [...]
Hi ha una sèrie de mots que, de vegades, s'escriuen i es pronuncien erròniament amb ex- inicial en lloc de es-. Tot seguit es recullen els més habituals:
No s'escriu...
S'escriu...
explaiar
esplaiar
explanada
esplanada
expoliar
espoliar
exprémer
esprémer
extendre (i [...]
Una mostra de mots que són aguts (és a dir, que tenen l'accent a l'última síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament com a plans són:
interval
oboè
iber
alfil
xassís
elit
futbol
fluor
zenit
poliglot
xandall
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.1.8a)
[...]
Una mostra de mots que són esdrúixols (és a dir, que tenen l'accent a l'antepenúltima síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament són:
aurèola
rubèola
pneumònia
isòbara
vàlua
període
díode (i altres mots acabats en -ode: tríode, elèctrode, càtode)
Font: Ortografia catalana de l'Institut d [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de té i te.
S'escriu té en el cas següent:
quan és una forma del verb tenir: Té un gran cor; Té, vint euros [...]
Fitxa
7569/6Darrera versió: 15.11.2022
Títol
Apostrofació davant de sigles de noms d'universitats
l'UOC o la UOC?
Resposta
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en vocal és plana, mentre que és aguda si acaba en consonant. En el cas concret de les sigles que comencen amb la u de universitat, generalment aquesta u és àtona i, per tant, no hi ha apostrofació, perquè es tracta d'un mot femení començat amb u àtona. Per exemple:
la UOC (si es llegeix 'la uoc') la UAB (si es llegeix 'la uab')
Quan la sigla es llegeix lletrejada, l'accent recau sobre la vocal tònica de l'última lletra. Com en el cas de les sigles llegides com un mot, com que la inicial de la sigla sol ser una u (de universitat), aquesta vocal és àtona i, per tant, l'article la tampoc no s'apostrofa. Per exemple:
la URL (si es llegeix 'la u-erra-ela') la UAB (si es llegeix 'la u-a-be' )
La sigla també es pot llegir desplegada, i aleshores, quan el primer mot de la sigla és universitat, l'article tampoc no s'apostrofa, perquè és un mot femení començat amb u àtona. Per exemple:
la URV (si es llegeix 'la Universitat Rovira i Virgili') la UJI (si es llegeix 'la Universitat Jaume I')