oberta tònica, respectivament: merla, serra, terra (e oberta); pilota, porta, posa (o oberta).
Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1.3, punt 4) [...]
, carro, serra; Montserrat, Ferran, Òrrius, etc.
A més a més de les indicacions anteriors, cal tenir presents altres pautes per a l'escriptura de r o rr quan el so de erra vibrant es troba entre vocals en mots derivats i compostos.
En els derivats i compostos formats a la manera culta (iberoromà [...]
els, i l'article personal en:
ca + el: cal
ca + els: cals
ca + en: can
Per exemple:
Vaig a cal metge.
Vinc de cals Domènec.
Això sembla can seixanta.
Pregunta-ho a can Serra.
No hi ha contracció, però, quan l'article s'apostrofa amb el mot que acompanya, perquè comença amb vocal o h. Per [...]
expressió adequada per expressar el que es vol dir en cada cas. Per exemple:
Una sardana composta per Joaquim Serra. (millor que realitzada per)
El grup parlamentari redacta les bases del que constituirà el full de ruta. (millor que realitza)
La consulta que heu plantejat. (millor que heu realitzat [...]
, la: saforenc -a
Serrans, els: serrà -ana
Sogorb: sogorbí -ina
Sueca: suecà -ana
Torrent: torrentí -ina
València: valencià -ana
Vall d'Albaida, la: valldalbaidí -ina
Vall de Cofrents, la: de la Vall de Cofrents
Valls del Vinalopó, les: de les Valls del Vinalopó
Vila Joiosa, la: viler -a
Villena [...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.
Les designacions d'accidents i llocs geogràfics tenen dues parts: el nom genèric (és a dir, mots com mar, riu, serra, pic, plana, delta, península, coll, etc.) i el nom propi del lloc. El nom genèric s'escriu amb minúscula inicial dins d'un text (excepte si apareix sol i equival a tota la [...]
, llevat dels articles, les preposicions i les conjuncions. Aquests títols també s'escriuen en cursiva. Per exemple:
Serra d'Or
El Temps
Time Out
Xerra i Xala
Pel que fa a les col·leccions de llibres o altres obres, també van amb majúscules la inicial del títol i les inicials de tots els elements que [...]
magistrada Rosa Serra
un jutge de pau
l'advocada en cap del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya
un enginyer industrial
la gerenta de l'empresa
el director territorial de l'Àrea de Vendes
la consellera delegada del grup
la cap del Servei de Documentació
el cap d'estudis de l'Institut Pere Calders [...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.