21.
afinar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
Fer més fi el tall de les eines eliminant la rebava que apareix amb l'esmolada i polir les ratlles del gra de la mola en el toix. [...]
|
22.
microscopi de forces atòmiques
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Física
Microscopi basat en la interacció de forces entre els àtoms de la superfície d'una mostra i els d'una punta molt esmolada en voladís que n'escombra la superfície. [...]
|
23.
pedra d'afinar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
Pedra natural o artificial de gra més fi que la d'esmolar que serveix per a afinar el tall de les eines i per a llevar la rebava que ha quedat en el tall després de ser esmolada. [...]
|
24.
afilado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 esmolat -ada, afilat -ada. Tijeras afiladas, tisores esmolades. 2 [lápiz] punxegut -uda, puntut -uda. 3 [espina] punxegut -uda, punyent. 4 [nariz, cara, dedos] afilat -ada. 5 [dientes, uñas] llarg -a, esmolat -ada. 6 p fr [voz] prim -a, agut -uda. m 7 afiladura f, afilament, esmolada f. [...]
|
25.
guimbarda
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
Eina de tall de fulla guiada, a vegades amb dos mànecs laterals, constituïda per un tac de fusta quadrat o rectangular d'un gruix màxim de 4 cm, amb un quadrat al mig per a allotjar-hi, fixat amb un tascó, un enformador o una fulla d'acer esmolada i afinada, que serveix per a igualar o polir [...]
|
26.
asentamiento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [en un cargo] col·locació f. 2 [sobre una base] assentament. 3 [de una población] fundació f. 4 [de un campamento] instal·lació f. 5 [planchando, apisonando] aplanament, allisada f. 6 [de una navaja] esmolada f, esmolament. 7 [anotación] assentament. 8 fig [de las bases] establiment. 9 dr [...]
|
27.
lengua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
lengua afilada fig i fam [mala lengua] mala llengua, llengua d'escorpí (o de serp, o de ganivet, o verinosa, o esmolada). 22 lengua canina bot [cinoglosa] llengua de ca, cinoglossa, besneula. 23 lengua cerval (o cervina, o de ciervo) bot [Phyllifis scolopendrium] llengua de cérvol. 24 lengua de buey bot [...]
f 1 anat llengua. 2 [idioma] llengua. La lengua inglesa, la llengua anglesa. 3 [badajo] batall m. 4 [de la balanza] llengüeta, agulla. 5 [de encuadernador] llengüeta. 6 [de tierra, de fuego, etc] llengua. 7 [manera de hablar] llengua, parlar m. Con esa lengua no hay quien le entienda, amb aquesta llengua no hi ha qui l'entengui. 8 andar en lenguas fig i fam anar a llengües de la gent (o de tothom, o de tot el poble, etc). 9 atar la lengua fig i fam [hacer callar] cloure la boca. 10 buscar la lengua fig i fam [provocar] buscar les pessigolles. 11 calentársele a uno la lengua fig i fam parlar pels descosits. 12 calentársele a uno la lengua fig i fam acalorar-se. 13 con la lengua afuera (o fuera) amb un pam de llengua. 14 darle a la lengua xerrar pels descosits, agafar la verba. 15 de lengua en lengua de boca en boca. 16 destrabar la lengua fig i fam deslligar la llengua. 17 echar la lengua fig i fam [estar muy cansado] treure un pam de llengua. 18 hacerse lenguas fig i fam [alabar] fer bocades. 19 írsele la lengua (o irse de la lengua) fig i fam anar-se'n de la llengua (o de la boca). 20 largo de lengua fig i fam llarg de llengua, llenguallarg, llengut, que té molta llengua (o la llengua llarga). 21 lengua afilada fig i fam [mala lengua] mala llengua, llengua d'escorpí (o de serp, o de ganivet, o verinosa, o esmolada). 22 lengua canina bot [cinoglosa] llengua de ca, cinoglossa, besneula. 23 lengua cerval (o cervina, o de ciervo) bot [Phyllifis scolopendrium] llengua de cérvol. 24 lengua de buey bot [Anchusa azurea] buglossa, llengua de bou. 25 lengua de escorpión fig i fam mala llengua, llengua d'escorpí (o verinosa, o viperina, etc). 26 lengua de estropajo (o estropajosa) fig i fam mastegaparaules. 27 lengua de oc occità, llengua d'oc. 28 lengua de oil llengua d'oïl. 29 lengua de perro bot [lengua canina] llengua de ca, cinoglossa, besneula. 30 lengua de serpiente (o de sierpe) fig i fam [lengua de víbora] llengua de serp (o d'escorpí, o verinosa, o viperina, o esmolada). 31 lengua de trapo fig i fam mastegaparaules. 32 lengua de víbora (o viperina) fig i fam llengua d'escorpí (o viperina, o de serp, o verinosa). 33 lengua larga fig i fam llengua llarga, molta llengua. 34 lengua materna llengua materna. 35 lengua muerta, viva llengua morta, viva. 36 ligero de lengua fig i fam [descarado, maldiciente] llarg de llengua, llenguallarg, llengut. 37 ligero de lengua fig i fam [boquirro] bocafluix, fluix de llengua, bocamoll. 38 llevar la lengua fuera fig i fam treure un pam de llengua. 39 mala lengua fig i fam mala llengua. 40 malas lenguas fig i fam [gente maldiciente] males llengües. 41 morderse la lengua fig i fam mossegar-se la llengua (o els llavis). 42 no morderse la lengua fig i fam no tenir pèls a la llengua. 43 pegársele a uno la lengua fig i fam fer-se a algú un nus a la gola. 44 sacar la lengua fig i fam treure un pam de llengua. 45 sacar la lengua fig i fam [burlarse, no hacer caso] treure la llengua, fer llengotes. 46 tener la lengua gorda fig i fam [estar borracho] tenir un gat (o estar gat), anar calent de cap (o d'orelles). 47 tener mala lengua fig i fam tenir molta llengua, tenir la llengua llarga, ésser llarg de llengua. 48 tener mucha lengua fig i fam [ser muy hablador] haver menjat llengua. 49 tirar de la lengua fig i fam estirar la llengua. 50 tomar lengua (o lenguas) fig i fam hist [informarse] posar-se al corrent. 51 trabársele la lengua fig i fam entortolligar-se-li la llengua. 52 traer en lenguas fig i fam fer anar a llengües de la gent (o de tothom). 53 venírsele a la lengua fig i fam venir-li a la boca. |
28.
llengua
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cerval (o cervina, o de ciervo), escolopendra. 24 llengua de glacera lengua de glaciar. 25 llengua de gos bot [bossa] mano de mortero. 26 llengua de Sant Pau ict [soldat] soldada, tambor real. 27 llengua d'escurçó (o d'escorpí, o de serp, o de ganivet, o verinosa, o esmolada) fig lengua de víbora (o [...]
|
29.
asiento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, allisada f. 13 [de una navaja] esmolada f, esmolament. 14 fig [de las bases] establiment. 15 [poso] pòsit, solatge, solada f. 16 constr [de un edificio] assentament. 17 constr [para los ladrillos] capa d'argamassa f. 18 fig i p fr [indigestión] racó. 19 [sensatez] seny, senderi, enteniment. 20 contracte [...]
|