FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que ha rebut el més alt grau acadèmic en una facultat. Un doctor en ciències, en dret, en teologia. Rebre el grau de doctor. Persona saberuda, que fa la sàvia. Metge o cirurgià. Fes venir el doctor. Persona que ensenya coses de doctrina. Els doctors de l [...]
-ra m i f 1 doctor -a. Doctor en teología, doctor en teologia. Doctor "honoris causa", doctor "honoris causa". 2 med metge -essa, doctor -a. Hay que avisar al doctor, cal avisar el metge. 3 doctor de la Iglesia crist doctor de l'Església. 4 doctor de la ley doctor de la llei. [...]
-a m i f 1 doctor -ra. Doctor en teologia, doctor en teología. 2 [metge] doctor -ra. 3 fam sabihondo -da, sabelotodo, sabio -bia. 4 doctor de la llei doctor de la ley. 5 doctor de l'Església crist doctor de la Iglesia. 6 doctor "honoris causa" doctor "honoris causa". [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (f. doctorao doctoressa) ulema, doctor de la llei musulmana. rabí, doctor de la llei jueva. 2 mestre. 3 metge. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]