tomb pel centre o ...sortim a donar un tomb pel centre.
Ara bé, l'expressió donar voltes a una cosa ('meditar molt en una cosa') es construeix amb el verb donar. Per exemple:
Per molt que hi ha donat voltes, no ha arribat a cap conclusió.
[...]
Els quantificadors que es fan servir en oracions que ponderen la qualitat o la quantitat, amb adjectius i adverbis, són que, com o si. Per exemple:
Que n'és, de bo! o Que bo que és!
Que endarrere que seus!
Que n'és, de lluny!
Com és d'impacient!
Si n'és, de beneit! o Si que és beneit! o Si que [...]
En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple:
No tens per què anar-hi.
Ella ja no té amb què [...]
Per expressar una obligació, una necessitat o una conveniència que s'ha de complir, es poden fer servir diverses construccions. Les més habituals són les següents:
haver de + infinitiu. Per exemple: He de presentar l'informe demà al matí.
caldre + infinitiu (o caldre que + verb en subjuntiu [...]
En les oracions de relatiu adjectives en què l'antecedent del relatiu és humà, es poden fer servir els pronoms que, qui o el qual (la qual, els quals, les quals), segons el cas.
1. En funció de subjecte, es fa servir el pronom relatiu que en les relatives especificatives i en les explicatives. En [...]
En català es poden fer servir les construccions és el mínim que pots fer, com a mínim, no pots fer sinó, entre altres, per expressar el significat 'almenys, si no més'. Per exemple:
Encara que no vulguis estar-t'hi gaire estona, t'hi hauries de presentar, com a mínim.
És la festa d'aniversari [...]
mentre
Mentre (i no mentres) és una conjunció que pot tenir un valor temporal i, com a conjunció, sempre enllaça dues oracions, és a dir, sempre
expressa la relació de subordinació entre dues oracions. Per exemple:
Mentre et dutxes començaré a fer el dinar.
A més, també pot tenir un valor [...]
Dins d'una oració de relatiu adjectiva (és a dir, aquella que fa referència a un antecedent explícit i el complementa), quan el pronom fa la funció de subjecte es fa servir que o el qual segons el tipus d'oració.
1. En oracions explicatives
En general s'usa el pronom relatiu que en les oracions [...]
Fitxa
7902/1Darrera versió: 26.06.2019
Títol
Comparatives d'igualtat, superioritat i inferioritat
Els quantificadors comparatius: 'tan', 'tant', 'més' i 'menys'
'més... que' o 'més... de'?; 'menys... que' o 'menys... de'?
Resposta
Les construccions comparatives se solen construir amb els quantitatius tan, tant, més i menys. Poden establir una relació d'igualtat (El despatx és tan petit com el teu) o de desigualtat (Fa més calor que l'any passat, Tinc menys deures que el trimestre passat).
1. Comparatives d'igualtat. Quan es construeixen amb els quantificadors tan o tant, sempre van seguides per la conjunció com. Per exemple:
No és tan llest com et penses. Treballa tantes hores a la setmana com tu.
2. Comparatives de desigualtat. Quan es construeixen amb els quantificadors més (en les comparatives de superioritat) o menys (en les comparatives d'inferioritat),poden anar seguides per la conjunció que o bé per la preposició de. Per exemple:
Tens més mà esquerra que mon pare. Ha comprat menys roses de les que esperàvem. Plourà, però molt menys del que es preveu. El termini d'entrega s'ha allargat més del possible/del previst.
L'accent gràfic s'escriu sobre vocals majúscules i minúscules i marca la síl·laba tònica dels mots. En català es distingeixen dos tipus d'accent: l'obert o greu (`) i el tancat o agut (´).
La vocal a, si ha de dur accent, sempre el porta obert, mentre que la i i la u, si en porten, sempre duen l [...]
Els verbs deixar i fer i els verbs de percepció com ara sentir i veure poden portar com a complement directe una oració d'infinitiu o una subordinada amb que + verb.
En el cas que el complement sigui una oració subordinada introduïda amb la partícula que, els verbs com deixar i fer seleccionen [...]
Fitxa
7902/1Darrera versió: 26.06.2019
Títol
Comparatives d'igualtat, superioritat i inferioritat
Els quantificadors comparatius: 'tan', 'tant', 'més' i 'menys'
'més... que' o 'més... de'?; 'menys... que' o 'menys... de'?
Resposta
Les construccions comparatives se solen construir amb els quantitatius tan, tant, més i menys. Poden establir una relació d'igualtat (El despatx és tan petit com el teu) o de desigualtat (Fa més calor que l'any passat, Tinc menys deures que el trimestre passat).
1. Comparatives d'igualtat. Quan es construeixen amb els quantificadors tan o tant, sempre van seguides per la conjunció com. Per exemple:
No és tan llest com et penses. Treballa tantes hores a la setmana com tu.
2. Comparatives de desigualtat. Quan es construeixen amb els quantificadors més (en les comparatives de superioritat) o menys (en les comparatives d'inferioritat),poden anar seguides per la conjunció que o bé per la preposició de. Per exemple:
Tens més mà esquerra que mon pare. Ha comprat menys roses de les que esperàvem. Plourà, però molt menys del que es preveu. El termini d'entrega s'ha allargat més del possible/del previst.