Optimot. Consultes lingŘÝstiques - Llengua catalana

manar

1 ordenar (→)
comandar
intimar, manar autoritÓriament.
decretar
prescriure
preceptuar
disposar
establir
dictar o imposar
estatuir
comminar, manar una cosa sota amenaša d'una pena, esp. legal.
passar ordre de

2 (Usat com a v. abs.)
comandar
capitanejar
caciquejar (intr.), fer actes de cacic.
mestressejar. Era una dona a qui agradava de mestressejar.
portar la bandera (o la batuta)
menar la dansa
tallar el bacallÓ. A casa seva Ús la dona qui talla el bacallÓ.
tenir la paella pel mÓnec
remenar l'olla Cp. l'expressiˇ Ússer de l'olla, Ússer dels qui manen o disposen.

© Manuel Franquesa i EnciclopŔdia Catalana
EnciclopŔdia Catalana
Abreviacions