exemple:
baixada,
desinflar-se,
destrempar-se,
estar fos,
fluixera,
punxada,
moment crític,
etc. Per exemple:
Arran de la notícia que li van donar, es va desinflar / es va destrempar / va fer una baixada.
A la feina vaig amunt i avall com una baldufa i a casa no puc reposar. Estic fosa / tinc [...]
): txac, xac, txac-txac
acció de colpejar violentament: clac, pof, pim-pam
acció d'ensorrar o ensorrar-se (un edifici): barrom, barrabam, barrabom
acció de caure a terra: patapam
acció de donar un cop fort: paf, clang
[...]
El verb fer, en sentit general, designa 'donar existència a alguna cosa'. Per exemple:
En aquella fleca hi fan un pa molt bo.
Ara bé, la forma fer-la significa 'cometre una acció dolenta o incorrecta' i duu sempre el pronom feble la perquè està lexicalitzat. Per exemple:
Ahir em va tornar a [...]
Els noms d'ajuts i beques s'escriuen amb minúscula. També s'hi escriuen els fons de suport econòmic, llevat que designin un fons singular, instituït per una organització pública o privada. Per exemple:
la beca Fulbright
els ajuts per donar suport a les activitats dels grups de recerca
un fons [...]
A l'hora de traduir noms escrits en alfabets diferents del llatí, cal transcriure o transliterar el nom de la llengua original al català.
La transliteració consisteix a donar l'equivalent gràfic de l'alfabet original en l'alfabet llatí, i va adreçada a publicacions especialitzades o a un públic [...]
habituals els guionets o la barra inclinada. Per exemple:
24.11.2016
24-11-2016
24/11/2016
És habitual escriure l'any sencer per donar la informació completa, però també es poden ometre les dues primeres xifres: 24.11.16.
D'altra banda, pel que fa al mes i el dia, quan la xifra és inferior a [...]
); comunicar, enviar, presentar, enunciar, donar un ultimàtum (com a document redactat); i redactar, escriure o fer un ultimàtum quan s'elabora un document.
[...]
signatures es redacti en primera persona referida al secretari o la secretària (Lo manda y firma S. S., doy fe); però sobta que el nucli del document tingui com a emissor el responsable de la provisió (el jutge o la jutgessa) i que l'últim paràgraf, no aïllat de la resta, tingui com a emissor el secretari o [...]
Fitxa
5821/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la provisió
Resposta
Definició
En dret processal hi ha tres tipus de resolucions judicials, que es distingeixen per la forma i el contingut: provisions, interlocutòries i sentències.
La provisió és una resolució dictada per un jutge o una jutgessa, o per un tribunal, que decideix sobre qüestions de tràmit o sobre peticions secundàries o accidentals.
D'acord amb l'article 206 de la Llei d'enjudiciament civil, es dicta una provisió quan la resolució no es limita a l'aplicació de normes d'impuls processal, sinó que es refereix a qüestions processals que requereixen una decisió judicial, perquè ho estableix la llei, perquè se'n deriven càrregues o perquè afecta drets processals de les parts, sempre que en aquests casos no s'exigeixi expressament la forma d'interlocutòria.
Pel que fa al terme per designar aquest document, la Resolució de 3 d'abril de 1991, per la qual es publiquen acords sobre llenguatge administratiu (DOGC núm. 1438, de 3 de maig de 1991), estableix la forma provisió (en castellà, providencia).
Criteris generals de redacció
Per a la redacció d'aquest document cal tenir en compte els requisits establerts per la legislació vigent:
articles 245 i 248 de la Llei orgànica del poder judicial
articles 206 i 208 de la Llei d'enjudiciament civil
article 141 de la Llei d'enjudiciament criminal
El fonament per a l'estructuració d'aquest document és l'article 208 de la Llei d'enjudiciament civil i l'article 248 de la Llei orgànica del poder judicial. D'acord amb aquests articles, la provisió ha de contenir les dades següents:
decisió que s'adopta
tribunal que adopta la decisió
lloc i data
signatura
motivació, quan ho disposi la llei o es consideri convenient
A més, com a principi general aplicable a tots els documents jurídics, cal tenir en compte que la redacció ha de ser ordenada, clara, rigorosa i concisa.
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la provisió són els següents:
1. Dades del jutjat o del tribunal
En aquest apartat es fa constar la identificació del jutjat o el tribunal que dicta la resolució.
2. Identificació del procediment
En aquest apartat es fa constar la referència de les actuacions.
3. Títol
La provisió porta un títol; per exemple: Provisió.
També és possible fer una descripció breu del contingut de la provisió, precedida per la paraula assumpte; per exemple: Assumpte: admissió de demanda.
També es pot incloure en aquest apartat la identificació de les parts litigants.
4. Nom del jutge, la jutgessa o els magistrats i del ponent
S'ha d'indicar el nom del jutge, la jutgessa o els magistrats que integren el tribunal i, quan sigui col·legiat, el nom del ponent.
Es pot fer servir la fórmula següent: Jutge: Sr. Manel Comas i Rius.
5. Datació
Cal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data.
6. Cos del document
En aquest apartat, que és el cos de la provisió, es recull la resolució dictada pel jutge, la jutgessa o el tribunal.
S'hi pot fer servir la segona persona del plural (registreu..., notifiqueu...), o bé, tenint en compte que pot contenir diverses decisions que afectin persones diferents, s'hi poden utilitzar formes impersonals (s'ha de registrar..., s'ha de notificar...). També hi pot aparèixer la primera persona (referida al jutge, la jutgessa o el tribunal), si es fa servir un verb principal (resolc o resolem).
No és necessari fer servir cap fórmula inicial equivalent a l'habitual en castellà (Dada cuenta). Aquesta referència a l'anomenada dació de compte, és a dir, a la funció informativa que, d'acord amb els articles 283-287 de la Llei orgànica del poder judicial i l'article 178 de la Llei d'enjudiciament civil, ha complert el secretari o la secretària de manera prèvia a la resolució judicial, no és indispensable i, tot i que podríem fer servir una fórmula com ara Havent-se-me'n donat compte, és preferible no usar-la.
7. Fórmula final i signatures
L'article 204 de la Llei d'enjudiciament civil estableix que el jutge, la jutgessa o els magistrats han de signar les resolucions judicials, i que s'han d'autoritzar o publicar mitjançant la signatura del secretari o la secretària judicial. En el cas de les provisions dictades per sales de justícia, d'acord amb l'article 208 de la Llei d'enjudiciament civil, n'hi ha prou amb la signatura del ponent.
En castellà, és habitual que la fórmula final que precedeix les signatures es redacti en primera persona referida al secretari o la secretària (Lo manda y firma S. S., doy fe); però sobta que el nucli del document tingui com a emissor el responsable de la provisió (el jutge o la jutgessa) i que l'últim paràgraf, no aïllat de la resta, tingui com a emissor el secretari o secretària, sense cap indicació formal per remarcar el canvi d'emissor.
Per fer palès formalment aquest canvi, proposem de reduir aquesta fórmula a En dono fe. (o Davant meu,), i situar-la davant la signatura del secretari o la secretària.
Tot i que no és necessari, la signatura de l'emissor de la provisió (jutge, jutgessa o ponent), que signa abans del secretari o la secretària, pot anar precedida per una de les fórmules següents:
Així ho disposo i ho signo.
Així ho disposo, ho mano i ho signo.
Així ho manem i ho signem.
A sobre de les rúbriques del jutge, la jutgessa, el ponent o la ponent i del secretari o la secretària, s'hi consignen els càrrecs.
8. Diligència
El fet que hi aparegui aquest apartat depèn del contingut de la resolució. La diligència és una nota que serveix per acreditar que s'ha executat el que s'ha acordat o decidit en la provisió.
tauler d'anuncis d'aquest Jutjat.
Contra aquesta resolució es pot interposar recurs de reposició per escrit en aquest Jutjat, en el termini de tres dies, comptadors des de la data de la notificació.
Així ho disposo i ho signo. En dono fe.
La jutgessa El secretari
(rúbrica) (rubrica)
[...]
signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en [...]
Fitxa
5821/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la provisió
Resposta
Definició
En dret processal hi ha tres tipus de resolucions judicials, que es distingeixen per la forma i el contingut: provisions, interlocutòries i sentències.
La provisió és una resolució dictada per un jutge o una jutgessa, o per un tribunal, que decideix sobre qüestions de tràmit o sobre peticions secundàries o accidentals.
D'acord amb l'article 206 de la Llei d'enjudiciament civil, es dicta una provisió quan la resolució no es limita a l'aplicació de normes d'impuls processal, sinó que es refereix a qüestions processals que requereixen una decisió judicial, perquè ho estableix la llei, perquè se'n deriven càrregues o perquè afecta drets processals de les parts, sempre que en aquests casos no s'exigeixi expressament la forma d'interlocutòria.
Pel que fa al terme per designar aquest document, la Resolució de 3 d'abril de 1991, per la qual es publiquen acords sobre llenguatge administratiu (DOGC núm. 1438, de 3 de maig de 1991), estableix la forma provisió (en castellà, providencia).
Criteris generals de redacció
Per a la redacció d'aquest document cal tenir en compte els requisits establerts per la legislació vigent:
articles 245 i 248 de la Llei orgànica del poder judicial
articles 206 i 208 de la Llei d'enjudiciament civil
article 141 de la Llei d'enjudiciament criminal
El fonament per a l'estructuració d'aquest document és l'article 208 de la Llei d'enjudiciament civil i l'article 248 de la Llei orgànica del poder judicial. D'acord amb aquests articles, la provisió ha de contenir les dades següents:
decisió que s'adopta
tribunal que adopta la decisió
lloc i data
signatura
motivació, quan ho disposi la llei o es consideri convenient
A més, com a principi general aplicable a tots els documents jurídics, cal tenir en compte que la redacció ha de ser ordenada, clara, rigorosa i concisa.
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la provisió són els següents:
1. Dades del jutjat o del tribunal
En aquest apartat es fa constar la identificació del jutjat o el tribunal que dicta la resolució.
2. Identificació del procediment
En aquest apartat es fa constar la referència de les actuacions.
3. Títol
La provisió porta un títol; per exemple: Provisió.
També és possible fer una descripció breu del contingut de la provisió, precedida per la paraula assumpte; per exemple: Assumpte: admissió de demanda.
També es pot incloure en aquest apartat la identificació de les parts litigants.
4. Nom del jutge, la jutgessa o els magistrats i del ponent
S'ha d'indicar el nom del jutge, la jutgessa o els magistrats que integren el tribunal i, quan sigui col·legiat, el nom del ponent.
Es pot fer servir la fórmula següent: Jutge: Sr. Manel Comas i Rius.
5. Datació
Cal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data.
6. Cos del document
En aquest apartat, que és el cos de la provisió, es recull la resolució dictada pel jutge, la jutgessa o el tribunal.
S'hi pot fer servir la segona persona del plural (registreu..., notifiqueu...), o bé, tenint en compte que pot contenir diverses decisions que afectin persones diferents, s'hi poden utilitzar formes impersonals (s'ha de registrar..., s'ha de notificar...). També hi pot aparèixer la primera persona (referida al jutge, la jutgessa o el tribunal), si es fa servir un verb principal (resolc o resolem).
No és necessari fer servir cap fórmula inicial equivalent a l'habitual en castellà (Dada cuenta). Aquesta referència a l'anomenada dació de compte, és a dir, a la funció informativa que, d'acord amb els articles 283-287 de la Llei orgànica del poder judicial i l'article 178 de la Llei d'enjudiciament civil, ha complert el secretari o la secretària de manera prèvia a la resolució judicial, no és indispensable i, tot i que podríem fer servir una fórmula com ara Havent-se-me'n donat compte, és preferible no usar-la.
7. Fórmula final i signatures
L'article 204 de la Llei d'enjudiciament civil estableix que el jutge, la jutgessa o els magistrats han de signar les resolucions judicials, i que s'han d'autoritzar o publicar mitjançant la signatura del secretari o la secretària judicial. En el cas de les provisions dictades per sales de justícia, d'acord amb l'article 208 de la Llei d'enjudiciament civil, n'hi ha prou amb la signatura del ponent.
En castellà, és habitual que la fórmula final que precedeix les signatures es redacti en primera persona referida al secretari o la secretària (Lo manda y firma S. S., doy fe); però sobta que el nucli del document tingui com a emissor el responsable de la provisió (el jutge o la jutgessa) i que l'últim paràgraf, no aïllat de la resta, tingui com a emissor el secretari o secretària, sense cap indicació formal per remarcar el canvi d'emissor.
Per fer palès formalment aquest canvi, proposem de reduir aquesta fórmula a En dono fe. (o Davant meu,), i situar-la davant la signatura del secretari o la secretària.
Tot i que no és necessari, la signatura de l'emissor de la provisió (jutge, jutgessa o ponent), que signa abans del secretari o la secretària, pot anar precedida per una de les fórmules següents:
Així ho disposo i ho signo.
Així ho disposo, ho mano i ho signo.
Així ho manem i ho signem.
A sobre de les rúbriques del jutge, la jutgessa, el ponent o la ponent i del secretari o la secretària, s'hi consignen els càrrecs.
8. Diligència
El fet que hi aparegui aquest apartat depèn del contingut de la resolució. La diligència és una nota que serveix per acreditar que s'ha executat el que s'ha acordat o decidit en la provisió.