FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust de la família de les papilionàcies, de tiges verdes, fulles petites, fugaces, flors grogues, grosses i molt oloroses, i llegum negre quan és madur, que es fa a les terres mediterrànies (Spartium junceum). Flor de la ginesta. Gódua. ginesta blanca Ginestó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta llenyosa del gènere Ephedra, de la família de les efedràcies, d'aspecte semblant al de la ginesta, que creix en terrenys secs i de la qual es treu l'efedrina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mata de la família de les santalàcies, de tiges verdes, poc folioses, que recorden les de la ginesta, flors groguenques petites i fruit carnós vermell, pròpia dels matollars i els boscos clars de la regió mediterrània (Osyris alba). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aspirar amb força l'aire pel nas. Ja pots ensumar: no sentiràs cap olor. Ensuma: no sents la flaire de la ginesta? Ensumar rapè. Sentir l'olor (d'alguna cosa), discernir amb l'olor. Els gossos lladren: ja han ensumat l'amo. Ja he ensumat que en tramen alguna. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petits retalls de paper que es tiren a grapats en les mascarades de carnaval, les processons, etc. El carrer va restar cobert de ginesta i paperets. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Del color de l'or, del sofre o d'un color consemblant sia més clar o més fosc. La flor groga de la ginesta. El fruit groc del llimoner. Groc com el safrà. Cera groga. Pàl·lid 1. Estava groc com un mort. Va quedar groc com la cera. De raça mongòlica. Color [...]