FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Document o volum que conté les declaracions de béns fetes pels vassalls d'un senyoriu, i les càrregues que comporten, davant d'un notari designat pel senyor a fi d'enregistrar-les. Volum on els notaris o altres persones copiaven documents, sencers o d'una manera resumida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Codi de medicaments que cada estat declara oficial i obligatori, el qual recull les normes oficials de preparació de medicaments i, cada vegada més, els estàndards de qualitat, identitat i activitat de les substàncies medicamentoses d'ús més comú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A l'antiga Roma, secretari de la cúria que intervenia en la redacció de documents públics i en llur arxiu. Arxiu o escrivania on eren guardats els documents públics. A les cases romanes, sala que separava el peristil de l'atri on se solien guardar els arxius familiars. [...]
Les formes binocles i prismàtics es fan servir per designar l'aparell òptic format per un parell d'ulleres graduables, una per a cada ull, muntades sobre un mateix suport. Aquest aparell s'utilitza per mirar objectes llunyans. Per exemple:
En Pol sempre duia els binocles/prismàtics per observar [...]
Àrea temàticaTecnologies de la informació i la comunicació
Aquests dos termes, esteganografia i criptografia, són sinònims en llengua general segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.
Ara bé, en àmbits molt especialitzats entre l'un i l'altre es pot distingir un matís important.
Així, el terme esteganografia designa el conjunt de tècniques [...]