81.
Shetland [poni]
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
Raça equina originària de les illes Shetland d'Escòcia, on era utilitzada des de molt antic per al treball que es caracteritza per la seva extraordinària fortalesa i per no arribar al metre d'alçada, el perfil còncau, el cap i les orelles petites, el dors fort i lleugerament enfonsat i el pèl espès [...]
|
82.
mastí del Tibet
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
Raça canina molt antiga de mida gran, originària del Tibet i avantpassat de la majoria de races de muntanya i de tots els dogues europeus, amb un caràcter brusc, és un excel·lent guarda de iacs que es caracteritza per una gran fortalesa i majestuositat, el cap massís i molt ample amb el musell [...]
|
83.
assaltar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 saltejar, assaltar per robar. escalaro donar l'escalada. Escalar una fortalesa. Donar l'escalada als murs de la ciutat assetjada. atacar. 2 envair. 3 Fig. acudir-se, sobrevenir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
84.
trinxera
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fossa vall(m.) contravall fossat, vall d'una fortalesa. canal(m.) contratrinxera, trinxera auxiliar. circumval·lació, línia de trinxeres amb què hom envolta una plaça forta. Cp. contraval·lació rasa, excavació llarga i estreta. Cp. trencapassa Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
85.
pres
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj i m i f 1 [privat de llibertat] preso -sa. f 2 [acció de prendre] toma, tomadura p fr. Presa de contacte, toma de contacto. 3 [conquesta] toma, conquista. La presa d'una fortalesa, la toma de una fortaleza. 4 [de caça] presa. 5 med toma. En tres preses, en tres tomas. 6 elect [connexió [...]
|
86.
abatir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [bajar, hacer bajar] abatre, abaixar, arriar. Abatir las velas, abatre les veles. 2 [derribar] abatre, enderrocar. Abatir una fortaleza, abatre una fortalesa. 3 [tumbar] abatre, ajeure. Abatir un asiento, abatre un seient. 4 fig [humillar] abatre, confondre, humiliar. Abatir el orgullo [...]
|
87.
fermesa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 fermetat solidesa fortalesa consistència duresa estabilitat resistència tenacitat 2 (Dit d'una persona) tremp constància nervi(fig.). Un estadista de nervi. caràcter. Aquest té caràcter. pols(m.), fermesa de la mà. Tenir bon pols. Ant. Infermetat. Feblesa. Fluixesa. Fluixedat. Manuel [...]
|
88.
conquesta
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
conquista(quan es tracta de l'acció de fer-se seva una persona per l'amor hom usa de preferència conquista) presa. La presa d'una fortalesa. expugnació reconquestao reconquista subjugació. Els romans no aconseguiren mai la subjugació dels països nòrdics. obtenció consecució assoliment [...]
|
89.
batre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tambor, etc] tocar. 10 [amb força] golpear. 11 [la llana dels matalassos] varear. 12 [les ales] batir. 13 [les dents] castañetear. 14 [agitar, remenar] batir. Batre els ous, batir los huevos. 15 [atacar] batir. Batre una fortalesa, batir una fortaleza. 16 [vèncer] batir, vencer, derrotar. L'equip [...]
v tr 1 [donar cops] batir, golpear. 2 agr [trillar] trillar. 3 abs trillar. Aquí batem per l'agost, aquí trillamos en agosto. 4 [batollar] batojar, varear, batir. 5 [palmetejar] tamborilear. 6 [els metalls] batir. 7 [encunyar] batir, acuñar. 8 [apallissar] pegar, golpear, apalear. 9 [percudir un tambor, etc] tocar. 10 [amb força] golpear. 11 [la llana dels matalassos] varear. 12 [les ales] batir. 13 [les dents] castañetear. 14 [agitar, remenar] batir. Batre els ous, batir los huevos. 15 [atacar] batir. Batre una fortalesa, batir una fortaleza. 16 [vèncer] batir, vencer, derrotar. L'equip foraster va batre l'equip local, el equipo forastero batió al equipo local. 17 [el rècord] batir, mejorar, superar. 18 [un bosc] batir, reconocer, registrar. 19 [topar seguidament] batir, golpear. La calamarsa batia la teulada, el granizo golpeaba el tejado. 20 qui no bat pel juliol no bat quan vol la ocasión la pintan calva. v intr 21 [bategar] latir, palpitar. 22 [les onades] romper, estallar, batir tr. Les onades batien contra les roques, las olas rompían contra (o batían) las rocas. 23 [el sol, la llum] dar, pegar, batir tr. El sol batia de ple a la façana, el sol daba de lleno en la fachada (o el sol batía de lleno la fachada). 24 [un instrument] redoblar. Batien els tambors, redoblaban los tambores. v pron 25 [barallar-se, combatre] batirse, combatir intr, luchar intr. Batre's en duel, batirse en duelo. Batre's en retirada, batirse en retirada. |
90.
fluix 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. Que no tiba; que no estreny fort. lax, que no té la tensió adequada. També és usat en sentit fig. 2 Sense fortalesa. som, en la frase tenir un son (o un dormir) som. (Alc.) lànguid. Una veu lànguida. flac feble(->) flasc(de caràcter) remís, íd. 3 Ésser fluix: Fluixejar. Esdevenir [...]
|