71.
front
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 anat frente f. 2 [d'una construcció, d'un objecte] frente, cara f. 3 [meteorologia] frente. Front polar, frente polar. 4 [política] frente. Front popular, d'alliberament, frente popular, de liberación. 5 mil frente. Marxar de front, marchar de frente. 6 abaixar (o acalar) el front [humiliar-se [...]
|
72.
com 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
deia res de tímid com era, no decía nada de tan tímido como era. interj 18 [amb l'article el] [sorpresa, indignació] ¡cómo! Voleu marxar d'una vegada? Com, si volem marxar!, ¿Queréis iros de una vez? ¡Cómo, si queremos irnos!m 19 cómo. El com i el quan, el cómo y el cuándo. [...]
|
73.
funcionar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 accionar. L'encarregat li explicà com accionaven els frens nous. anar. No sé pas com va aquesta màquina. marxar. La màquina no marxa: deu estar espatllada. rutllar. Un mecanisme que no rutlla. regir, íd. 2 Fer funcionar: Manejar. Fer accionar. 3 Funcionar bé: Filar(intr.). Aquest motor no [...]
|
74.
shawni
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Els shawnis són originaris de la regió d'Ohio i de Pennsilvània. Fins al segle XIX hi va haver comunitats de shawnis que van marxar d'Illinois per anar a l'estat de Nova York, ja que era un poble amb tradició migratòria. El govern dels Estats Units els va perseguir fins a confinar-los a la ubicació [...]
|
75.
tektiteko
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
marxar cap a zones rurals per escapar dels abusos dels invasors.El tektiteko es considera una llengua seriosament amenaçada, tot i que els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació i sembla que hi ha alguns nens i joves que el parlen.El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l [...]
|
76.
avançar [o avençar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. Moure endavant alguna cosa. anticipar, posar, proposar. 2 Passar al davant d'algú. avantatjar davantejar passar al davant ultrapassar 3 Fer que una cosa sigui abans. anticipar 4 v. intr. anar endavant tirar endavant progressar(->) marxar. Com marxen els afers? La cosa no marxa [...]
|
77.
perro 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] horrorós, horrible, espantós. 10 de perros fig i fam [humor] de futris. Está de un humor de perros, està de futris. 11 echar a perros fig i fam perdre el temps. 12 marcharse como un perro con cencerro (o salir a espeta perros) fam i p fr marxar amb la cua entre cames. 13 morir como un perro fig [solo [...]
|
78.
vent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pel vent azotado por los vientos. 15 bon vent! (o bon vent i barca nova!) fam ¡buen viaje! Si vol marxar..., bon vent!, si quiere marcharse... ¡buen viage!16 canviar el vent cambiar el viento. 17 contra vent i marea fig [obstinadament] contra viento y marea. 18 córrer més que el vent (o anar com el [...]
m 1 viento. Fa molt de vent, hace mucho viento. 2 [punt cardinal] viento. Els quatre vents, los cuatro vientos. 3 [aire] aire. Fer vent amb una manxa, hacer aire con un fuelle. 4 [corda, filferro] viento. 5 [d'una tenda de campanya] viento. 6 [olor d'un animal] viento. 7 [ventositat] ventosidad f. 8 mar [rumb] viento. 9 mús viento. Instrument de vent, instrumento de viento. 10 allò que el vent s'endugué lo que el viento se llevó. 11 anar sobre (o contra) vent mar ganar el barlovento. 12 anar vent en popa fig ir viento en popa, ir que chuta fam. 13 a quatre vents a los cuatro vientos. 14 batut pel vent azotado por los vientos. 15 bon vent! (o bon vent i barca nova!) fam ¡buen viaje! Si vol marxar..., bon vent!, si quiere marcharse... ¡buen viage! 16 canviar el vent cambiar el viento. 17 contra vent i marea fig [obstinadament] contra viento y marea. 18 córrer més que el vent (o anar com el vent, o deixar endarrere el vent) fig ir más rápido que el viento. 19 de dos vents fig [de dues cares] de dos caras. Una persona de dos vents, una persona de dos caras. 20 el vent ha canviat el viento ha cambiado. 21 emportar-se una cosa el vent fig [caure en l'oblit] llevarse una cosa el viento. 22 girar-se a tots els vents fig [conformar-se] moverse a todos los vientos. 23 girar-se vent [posar-se a fer vent] levantarse (o moverse) viento. 24 mirar de quin costat ve el vent fig mirar de qué lado sopla el viento. 25 posar proa al vent mar ganar el viento. 26 quin vent us (o et, etc) porta per ací? fig ¿qué viento le (o te, etc) trae?, ¿qué le (o te, etc) trae por aquí?, ¿qué aires le (o te, etc) traen por aquí? 27 qui sembra vents cull tempestats fig quien siembra vientos recoge tempestades. 28 saber el vent i no saber el torrent fig oír campanas y no saber dónde. 29 tenir bon vent tener viento favorable. 30 tenir vent al cap fig [tenir pretensions] picar alto. 31 tenir vent de proa mar tener viento de proa, hurtar el viento. |
79.
prosperar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. Que Déu et prosperi! Usat rarament en aquesta forma transitiva. afavorir. millorar (algú) de fortuna, fer prosperar la fortuna d'algú. 2 v. intr. Esdevenir pròsper. florir(fig.) surar(fig.) progressar triomfar reeixir millorar(intr.) caminar(fig.). El negoci camina. marxar [...]
|
80.
fer 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
capdavall] al fin y al cabo, a la postre. Fet i fet és el seu germà, al fin y al cabo es su hermano. 72 fet i fet entre una cosa y otra. Fet i fet serà l'hora de marxar, entre una cosa y otra será la hora de irse. 73 no fer amb no rezar (o ir) con. Això no fa amb mi, esto no reza conmigo. 74 pel que fa a en [...]
|