Fer balancejar algú o alguna cosa. bressolar bressar brandar, brandir o brandejar gronxar sondrollar balancejar fer fer un vaivé Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Estereotípia motora característica d'algunes persones invidents que consisteix a exercir pressió sobre els ulls amb la mà, fer rotar el cap o balancejar el cos. [...]

Malabar consistent en dues boles lligades cadascuna a una corda o una cadena que un malabarista, tot sostenint l'altre cap de les cordes amb les mans, fa balancejar i voltar. [...]

Aparell aeri consistent en una corda de cotó suspesa pels dos caps, que es pot balancejar fins a situar-se paral·lela a terra, que l'acròbata aeri utilitza per a fer figures. [...]

Exercici d'equilibrisme acrobàtic en què el portador fa balancejar l'àgil, que es troba en posició agrupada, per sota les cames, agafant-lo de les mans, i tot seguit l'impulsa enlaire fins a fer-lo arribar a mans-mans. [...]

Marxa amb el cap baix, la mirada fixa, el tronc encorbat cap endavant i els braços sense balancejar. Els parkinsonians avancen d'un forma lenta al principi, i acceleren el pas progressivament a causa del desplaçament del centre de gravetat. [...]

gronxejar agrunsar engronsar bressaro bressolar brandar vogar. Vogar el bressol. gronxolar-se(només en la forma pron.), gronxar-se. balancejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Posició de llançament basada en l'execució ininterrompuda d'un moviment començat de cara al batedor, que consisteix a balancejar els dos braços, fer un gir amb el tronc i fer un pas en direcció a la base de meta mantenint el peu de pivot en contacte amb la placa. [...]

v pron 1 trontollar intr, trontollejar intr. Esta silla se tambalea, aquesta cadira trontolla. 2 [bambolearse] balancejar intr, balancejar-se, oscil·lar intr, bransolejar intr, balandrejar intr. La antena se tambalea, l'antena es balanceja. 3 [personas] tentinejar intr, titubar intr, trampolejar [...]