1.
desamorar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desafeccionar-se . No tens paciència: aviat et desamores de tot. S'ha ben desamorat d'anar al casino. N'hi ha per desamorar-se'n. [...]
|
2.
desamorar-se
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
desamorar-se
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron desamorarse. [...]
|
4.
desamorar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [hacer perder el afecto] fer perdre l'amor. v pron 2 desamorar-se, desafeccionar-se. [...]
v tr 1 [aliviar] alleujar, alleugerir, alleugerar. 2 fig esplaiar, donar curs, donar sortida, donar pas lliure, no reprimir. Desahogar una pena, unos sentimientos, esplaiar una pena, uns sentiments. 3 fig [una pasión] desfogar. Desahogar su enfado contra uno, desfogar el seu enuig sobre algú. 4 [el corazón] esplaiar, obrir. v pron 5 [desfogarse] desfogar-se, esbravar-se, esbafar-se. Me he desahogado después de llorar, m'he desfogat després de plorar. 6 [descansar] esbargir-se, esplaiar-se. Después de haber trabajado tanto deberías desahogarte, després d'haver treballat tant hauries d'esbargir-te. 7 fig [confiarse] desfogar-se, expansionar-se. Desahogarse con un amigo, desfogar-se amb un amic. 8 fam [decir lo que se piensa] esbravar-se, buidar el pap. |
5.
desafeccionar-se
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desamorar-se desinclinar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|