FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Als regnes cristians hispànics, soldat d'infanteria autònom, defensor, des del segle xiii, de la frontera amb l'Islam i que vivia del botí que aconseguia en les incursions en terres islàmiques. Membre de tropes irregulars d'infanteria o de cavalleria que lluità a favor de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Per càstig, no sortiràs de casa. càstig de baquetes Càstig militar que consistia a fer passar el soldat que ha delinquit, amb mig cos nu, entre dues fileres de soldats, els quals li pegaven amb les baquetes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument musical de vent, de metall, amb broquet, que consisteix en un llarg tub cilíndric metàl·lic, comunament corbat dues vegades, amb embocadura en forma de copa, proveït de claus o pistons i terminat en pavelló. Persona, especialment soldat, que toca la trompeta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tots els individus que formen part d'una col·lectivitat, no aquest o aquell en particular. Ha donat el jornal a cada treballadora. Cada soldat tenia el seu lloc assenyalat. Usat com a ponderatiu. He sentit cada cosa que m'he quedat parat. Indica la freqüència regular de temps amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sèrie de cinc cartes seguides del mateix coll. En mús., interval que abraça cinc graus consecutius de l'escala i està format per tres tons i un semitò. Tret a la sort d'entre cinc. Home que, per sorteig, havia d'ésser soldat. Casteller del cinquè pis d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Sotmès a la regla d'un orde religiós. Clergat regular. Canonge regular. Soldat marroquí manat per oficials espanyols, en l'època colonial. Grup de regulars. Que pertany a l'exèrcit permanent. Tropes regulars. En geom., que té tots els angles i costats o cares iguals entre si. Que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre caducifoli del gènere Tilia, de la família de les tiliàcies, de capçada ampla i densa, fulles ovades i cordiformes, dentades, flors blanquinoses disposades en cimes el peduncle de les quals està soldat a una llarga bràctea membranosa i fruit en núcula, amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc on hom es posa, especialment a l'aguait. Posar-se a la posta. Estar-se a la posta. Lloc en què un soldat exerceix una missió de vigilància. fer la posta en un indret Estar-s'hi a l'aguait. Badia, port, etc., on van a ancorar les naus de guerra que, sota el comandament d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
assenta malament. Establir-se en un territori. Els colons van assentar-se a l'Oest Llunyà. El nou diari ja s'ha assentat completament entre els ciutadans. Apuntar, anotar, inscriure, registrar. Ja l'han assentat per soldat. Assentar una partida en el llibre major. [...]
