vtr 1 [asombrar] estranyar. Esto me ha extrañado mucho, això m'ha estranyat molt. 2 [sentir la novedad de algo] sentir-se estrany en. Extrañar la cama, sentir-se estrany en el llit. 3 [echar de menos] enyorar, trobar a faltar. 4 [desterrar] estranyar, exiliar, bandejar, desterrar, foragitar. 5amer [echar de menos, tener nostalgia] enyorar, sentir enyorança (o nostàlgia) de. 6no es de extrañar no és gens estrany. No es de extrañar que venga, no és gens estrany que vingui.
vintr 7 fer (o ésser) estrany. Extraña oírle cantar, fa (o és) estrany de sentir-lo cantar. 8 [causar extrañeza] estranyar. A María le extrañó mucho que no vinieras a comer, a la Maria li va estranyar molt que no vinguessis a dinar.
vpron 9 [maravillarse] estranyar-se. Me he extrañado mucho del resultado, m'he estranyat molt del resultat. 10 [exiliarse] exiliar-se. 11p fr [negarse] negar-se, refusar-se.
