Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

extrañar

v tr
1 [asombrar] estranyar. Esto me ha extrañado mucho, això m'ha estranyat molt.
2 [sentir la novedad de algo] sentir-se estrany en. Extrañar la cama, sentir-se estrany en el llit.
3 [echar de menos] enyorar, trobar a faltar.
4 [desterrar] estranyar, exiliar, bandejar, desterrar, foragitar.
5 amer [echar de menos, tener nostalgia] enyorar, sentir enyorança (o nostàlgia) de.
6 no es de extrañar no és gens estrany. No es de extrañar que venga, no és gens estrany que vingui.

v intr
7 fer (o ésser) estrany. Extraña oírle cantar, fa (o és) estrany de sentir-lo cantar.
8 [causar extrañeza] estranyar. A María le extrañó mucho que no vinieras a comer, a la Maria li va estranyar molt que no vinguessis a dinar.

v pron
9 [maravillarse] estranyar-se. Me he extrañado mucho del resultado, m'he estranyat molt del resultat.
10 [exiliarse] exiliar-se.
11 p fr [negarse] negar-se, refusar-se.
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions