Avisar, assabentar, (algú) d'alguna cosa que li convé saber. El vaig advertir del perill que corria. Fer saber a algú (alguna cosa). Li vaig advertir el perill que corria. Ja va advertir-m'ho. Parar esment (en alguna cosa), adonar-se (d'alguna cosa). Ell no ha advertit les belleses d [...]

Advertir, copsar amb la vista o el pensament. L'hem apercebuda entre la gentada. Reconèixer (l'objecte percebut). Adonar-se.  [...]

Acció d'advertir, especialment per cridar l'atenció sobre alguna cosa. Escrit posat al començament d'un llibre per preparar-ne la lectura. Avís sense comminació. [...]

Advertir (algú) de no fer el que li havien manat de fer. Contraordenar. [...]

Advertir algú de no fer (allò que hom li havia ordenat de fer). [...]

Acció d'advertir, especialment per aconsellar i amonestar. És incorregible: no fa cap cas de les nostres advertències. Comminació per la qual hom adverteix severament algú per tal que faci o no faci alguna cosa sota l'amenaça d'una pena determinada. [...]

Donar notícia (a algú) d'alguna cosa perquè estigui advertit i obri en conseqüència. Quan arribaran, avisa'm. Si em feu avisar a temps, vindré a rebre'ls a l'estació. Advertir, aconsellar. Ja l'he avisat, però no vol fer bondat. [...]

Que destaca i serveix per a advertir. La coloració aposemàtica d'un animal. Que té una coloració aposemàtica. Animals aposemàtics. [...]

Assenyalar (quelcom) perquè sigui advertit, recordat. Noteu que aquestes pintures són d'una col·lecció privada. Advertir (alguna cosa), adonar-se'n. De seguida he notat que no es trobava bé. [...]

Que serveix per a advertir o amonestar. En llenguatge eclesiàstic, carta amb la qual s'invita, sota certes penes, a palesar un fet. Citació a comparèixer davant un tribunal eclesiàstic sota pena d'excomunió. [...]