11.
rauc 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ronc². [...]
|
12.
rinxol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ronc1 1 . [...]
|
13.
enronquir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer esdevenir ronc. Esdevenir ronc. Si crides d'aquesta manera, t'enronquiràs. [...]
|
14.
ronquejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estar ronc. [...]
|
15.
ronxet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ronc d'una persona adormida. [...]
|
16.
rum-rum
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió que evoca una remor, un soroll confús. Soroll ronc i continuat. El gat feia rum-rum. Se sentia el rum-rum del cotxe. Rumor. Hi va haver un rum-rum. [...]
|
17.
còrvids
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes, omnívors, de mida mitjana o grossa, crit ronc i estrident, de bec robust i recte amb la punta lleugerament corbada, a la qual pertanyen els corbs, les gralles, els gaigs, les garses i les cornelles. Individu d'aquesta família. [...]
|
18.
roncar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, respirar quan dorm fent un soroll ronc degut a la vibració del vel del paladar. Un animal, els budells, el mar agitat, el tro, etc., fer un soroll anàleg. El gat roncava plàcidament a la vora del foc. roncar a algú els budells Algú, tenir gana. Els coloms [...]
roncar
|
19.
roncador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
radis espinosos, que fa un ronc quan se'l treu de l'aigua (Pomadasys incisus). [...]
|
20.
rinxol
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [ronc] ronquido. [...]
|