Burla amb què hom tracta de cobrir de ridícul, d'afrontar, algú. Fer escarn d'algú. Ho feu a escarn del seu germà. Allò que és objecte de burla. Ell és l'escarn de tothom. [...]

m 1 [burla] escarnio. Ésser objecte d'escarn, ser objeto de escarnio. 2 [objecte de burla] hazmerreír, blanco del escarnio (o de las burlas). Ell és l'escarn de tothom, él es el hazmerreír de todos (o el blanco de todas las burlas).  [...]

escarni escarnot escarniment burla. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Burla, escarn, que hom fa d'algú. [...]

Escarn. [...]

Escarn. [...]

Escarn 1 . Aquest és el pitjor inri que pot caure sobre la fama d'algú. La tarda que plovia vaig relliscar i, per a més inri, vaig anar a parar damunt d'un toll d'aigua. [...]

Fer escarn (d'algú). Reien d'ells escarnint-los. Imitar les accions, les maneres, la veu, etc., (d'algú), especialment com a burla. Aquesta criatura sempre escarneix sa mare. Escarnien la veu i el caminar d'aquell pobre home. [...]

que indica que algú o alguna cosa no té bé una qualitat, una convicció, etc., ni la contrària. fer figa Fallar o fallir. Les cames li fan figa. fer la figa a algú Fer-li escarn mostrant-li el puny clos amb la punta del dit gros sortint entre el dit índex i el [...]