línia permanent
El manlleu hot line s'utilitza en l'àmbit de la comunicació empresarial per referir-se a una línia telefònica oberta les 24 hores del dia, o durant un horari ampli, amb què una empresa presta servei d'assessorament, de consulta o bé d'assistència tècnica als seus clients.
A fi d [...]
La paraula jefe és un castellanisme que alguns parlants han adaptat tot pronunciant quefe.
En català disposem de la forma cap, que fa referència precisament a la persona que ocupa un lloc de preferència, que presideix altres persones o que té la responsabilitat de la feina que fan. Per tant [...]
La preposició malgrat és un nexe concessiu i es fa servir per introduir una causa que va en contra d'un fet però que no n'és pas impediment. Pot anar seguida d'un sintagma nominal, una oració d'infinitiu o bé una subordinada introduïda per la conjunció que. En aquest últim cas, tot i que hi ha una [...]
En l'àmbit mèdic, el terme consentiment informat fa referència a l'assentiment que dona una persona a una intervenció terapèutica o exploratòria o bé a la participació en un estudi un cop ha estat informada de les característiques que té i de les conseqüències previsibles que se'n poden derivar [...]
La forma pertinença designa el fet de pertànyer a algú o a alguna cosa. També s'utilitza per referir-se a un objecte que pertany a algú. Per exemple:
Aquest carnet demostra la pertinença dels socis al club.
Cal que tingueu cura de les vostres pertinences durant el viatge.
El mot [...]
En català, els adverbis que expressen els significats de 'no més de', 'no altre que' o 'únicament', són solament o sols, i no solsament o solzament (encreuament de sols i solament). Per exemple:
Sols/solament fa una setmana que treballa a l'empresa. ('no més de')
Li va trucar solament/sols per [...]
Per anomenar un espai que no té ventilació o qualsevol cosa que està atapeïda, es fan servir les formes anxovat, anxovada o bé enxubat, enxubada, que signifiquen el mateix. Per exemple:
Quan vaig entrar a la casa, no havien ventilat i estava ben anxovada.
Aquell pis és petit: de moment no tenen [...]
Malgrat que, oralment, en els registres col·loquials s'usa l'article neutre lo, en els registres formals cal evitar aquesta forma i usar altres construccions.
Un dels casos en què se sol trobar l'article neutre en registres col·loquials és acompanyant un adjectiu. Per exemple: Farem tot lo [...]
En català es poden fer servir les expressions segons com, potser o si molt convé, entre altres, per indicar que és possible que passi allò que es diu. Per exemple:
Segons com, el Roger durà un amic.
Potser venim avui.
[...]
Fitxa
6553/7Darrera versió: 16.09.2024
Títol
Article neutre lo + adjectiu
Farem tot lo possible o Farem tot el possible?
Resposta
Malgrat que, oralment, en els registres col·loquials s'usa l'article neutre lo, en els registres formals cal evitar aquesta forma i usar altres construccions.
Un dels casos en què se sol trobar l'article neutre en registres col·loquials és acompanyant un adjectiu. Per exemple: Farem tot lo possible. En els registres formals, en canvi, es fan servir altres construccions, com ara les que s'esmenten a continuació:
a)L'article el + adjectiu substantivat.
M'exalta el nou i m'enamora el vell (i no M'exalta lo nou i m'enamora lo vell).
b)Noms amb significat genèric (cosa, fet, aspecte, cas, etc.) + adjectiu.
El fet curiós és que va marxar i no se'n va saber res més (i no Lo curiós és que va marxar i no se'n va saber res més).
c)Oració de relatiu (el que o allò que).
El que és important del viatge és que ens ho passem bé (i no Lo important del viatge és que ens ho passem bé).
S'ha de tenir en compte que allò no pot substituir sempre l'article neutre lo: cal que l'acompanyin bé una oració de relatiu, o bé un adjectiu modificat per un adverbi. Per exemple:
Comentarem allò que és essencial del projecte / allò realment essencial del projecte (i no allò essencial del projecte).
d) Noms abstractes relacionats amb els adjectius.
Demà sabrem la profunditat de l'escletxa (i no Demà sabrem lo profund de l'escletxa).
e) En el cas de les oracions exclamatives, es poden utilitzar construccions com ara si / que n'és de + adjectiu, com és de + adjectiu, que + adjectiu + que + verb, etc. Per exemple:
Em sorprèn com és de bo, aquest gelat de formatge (i no Em sorprèn lo bo que és aquest gelat de formatge).
Finalment, cal recordar que no es fa servir l'article el amb un participi. En aquests casos, la construcció més habitual és l'article el seguit d'una oració relativa. Per exemple:
El que es va pactar a la reunió no ens afecta (i no El pactat a la reunió no ens afecta).
Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so. Per exemple, el grup ll de enllà o el grup rr de carro. A l'hora de separar una paraula a final de ratlla, cal tenir present que hi ha dígrafs que no es poden separar i dígrafs que sí que es poden separar.
Els dígrafs que no se [...]
Fitxa
6553/7Darrera versió: 16.09.2024
Títol
Article neutre lo + adjectiu
Farem tot lo possible o Farem tot el possible?
Resposta
Malgrat que, oralment, en els registres col·loquials s'usa l'article neutre lo, en els registres formals cal evitar aquesta forma i usar altres construccions.
Un dels casos en què se sol trobar l'article neutre en registres col·loquials és acompanyant un adjectiu. Per exemple: Farem tot lo possible. En els registres formals, en canvi, es fan servir altres construccions, com ara les que s'esmenten a continuació:
a)L'article el + adjectiu substantivat.
M'exalta el nou i m'enamora el vell (i no M'exalta lo nou i m'enamora lo vell).
b)Noms amb significat genèric (cosa, fet, aspecte, cas, etc.) + adjectiu.
El fet curiós és que va marxar i no se'n va saber res més (i no Lo curiós és que va marxar i no se'n va saber res més).
c)Oració de relatiu (el que o allò que).
El que és important del viatge és que ens ho passem bé (i no Lo important del viatge és que ens ho passem bé).
S'ha de tenir en compte que allò no pot substituir sempre l'article neutre lo: cal que l'acompanyin bé una oració de relatiu, o bé un adjectiu modificat per un adverbi. Per exemple:
Comentarem allò que és essencial del projecte / allò realment essencial del projecte (i no allò essencial del projecte).
d) Noms abstractes relacionats amb els adjectius.
Demà sabrem la profunditat de l'escletxa (i no Demà sabrem lo profund de l'escletxa).
e) En el cas de les oracions exclamatives, es poden utilitzar construccions com ara si / que n'és de + adjectiu, com és de + adjectiu, que + adjectiu + que + verb, etc. Per exemple:
Em sorprèn com és de bo, aquest gelat de formatge (i no Em sorprèn lo bo que és aquest gelat de formatge).
Finalment, cal recordar que no es fa servir l'article el amb un participi. En aquests casos, la construcció més habitual és l'article el seguit d'una oració relativa. Per exemple:
El que es va pactar a la reunió no ens afecta (i no El pactat a la reunió no ens afecta).