1.
captenir-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, comportar-se. Es captingué com un home fora de seny. Es captingueren molt cruelment envers ell. La Isabel sempre s'ha captingut molt bé de mi. [...]
|
2.
moltonejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Captenir-se amb un esperit gregari. [...]
|
3.
pobrejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser més o menys pobre. Captenir-se com un pobre. [...]
|
4.
capteniment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de captenir-se, de presentar-se. Estic molt satisfet del vostre capteniment. [...]
|
5.
comport
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera d'estar-se, de posar-se, de captenir-se, en presència d'altres. [...]
|
6.
ordinàriament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera ordinària. Ell ve ordinàriament a les quatre. Captenir-se ordinàriament. [...]
ordinàriament
adv. [LC] D'una manera ordinària. Ell ve ordinàriament a les quatre. Captenir-se ordinàriament. |
7.
pollastrejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un adolescent, captenir-se com un home fet, fer coses d'home gran. [...]
|
8.
captindre's
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. captenir-se. [...]
|
9.
continença
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de captenir-se algú tocant a l'expressió del seu semblant, el posat, les actituds, les accions. [...]
|
10.
composar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imposar arbitràriament (a algú) una contribució, una multa, etc. Captenir-se (amb algú) fent-lo anar dret, imposant-li la nostra voluntat, fent-li creure el que volem. Arbitrar 1 1. [...]
|