FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a explicar. Nota explicativa. En ling., que no restringeix l'extensió semàntica de l'element al qual s'adjunta. Oració relativa explicativa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Narració popular d'esdeveniments sovint amb un fons real però desenrotllat i transformat per la tradició. ésser una llegenda Ésser una faula. Inscripció gravada en una moneda, en una medalla. Mot posat en un escut. Títol, escrit explicatiu, d'un pla, d'un mapa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de secularitzar o de secularitzar-se; l'efecte. Pèrdua o minva de poder explicatiu i referencial que experimenten les religions tradicionals en la societat moderna. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desenvolupament explicatiu d'un text. Traducció en què el text és amplificat. En ling., construcció que conté la mateixa informació que una altra, però amb una estructura sintàctica diferent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de posar una cosa sobre una altra. Per aposició de mans, el sant li tornà la vista. En gram., juxtaposició d'un substantiu o d'un sintagma nominal a un altre substantiu o a un altre sintagma nominal, aquell fent d'adjunt explicatiu d'aquest. En bot., deposició de [...]