61.
amagar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [amenazar] amenaçar. 2 [mostrar intención] fer acció de. Amagó un saludo al pasar, en passar va fer acció de saludar-lo. 3 [causar daño] pegar. Le amagó sin llegar a tocarlo, el va pegar, però no arribà a tocar-lo. 4 [haber síntomas] haver-hi (o manifestar-se) símptomes de. 5 [simular [...]
|
62.
destino
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, marxà a la seva destinació. 5 con destino a amb destinació a. 6 llegar a destino arribar a terme (o a destinació). [...]
|
63.
venir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
primavera, después del invierno viene la primavera. Després de la selva ve l'altiplà, después de la selva viene el altiplano. 5 [provenir] venir, proceder. Venir de bona família, venir de buena familia. 6 venir, llegar. El seny ve amb els anys, el juicio viene con los años. 7 [resultar] resultar, salir [...]
|
64.
lluny 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
arribar) lluny ir (o llegar) lejos. 8 de lluny lejano. Som cosins de lluny, somos primos lejanos. 9 de lluny estant (o des de lluny) de lejos. De lluny estant fa bon efecte, de lejos hace buen efecto. 10 lluny de lejos de. Lluny de minvar ha crescut, lejos de menguar ha crecido. 11 estar lluny de creure [...]
adv 1 [en l'espai] lejos. El poble no és pas tan lluny com ens pensàvem, el pueblo no está tan lejos como pensábamos. 2 [en el temps] lejos. Les vacances ja no són lluny, las vacaciones ya no están lejos. 3 [usat darrere expressions quantitatives que indiquen la distància] de distancia. A deu quilòmetres lluny, a diez quilómetros de distancia. Una hora lluny, una hora de distancia. 4 fig lejos. Tocar aquest tema ens portaria massa lluny, tocar este tema nos llevaría demasiado lejos. 5 al lluny a lo lejos, en la lejanía, en lontananza. 6 al lluny del lluny [ben al lluny] muy a lo lejos. 7 anar (o arribar) lluny ir (o llegar) lejos. 8 de lluny lejano. Som cosins de lluny, somos primos lejanos. 9 de lluny estant (o des de lluny) de lejos. De lluny estant fa bon efecte, de lejos hace buen efecto. 10 lluny de lejos de. Lluny de minvar ha crescut, lejos de menguar ha crecido. 11 estar lluny de creure (o de pensar, o de fer, etc) alguna cosa estar lejos de creer (o de pensar, o de hacer, etc) alguna cosa. |
65.
aconseguir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
años. Jo havia aconseguit el seu besavi, yo había alcanzado a su bisabuelo. 4 [arribar a certa edat] alcanzar, llegar a. Aconseguí la vuitantena, alcanzó los ochenta. 5 fig [assolir] alcanzar, lograr, conseguir. Aconseguir la fama, la popularitat, riqueses, alcanzar la fama, la popularidad, riquezas. [...]
|
66.
doldre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[pp: dolgut -uda] v intr 1 [saber greu] doler. Li dolia que tractessin el seu fill tan malament, le dolía que tratasen a su hijo tan mal. 2 em dol lo siento. 3 ésser de doldre ser lamentable. És de doldre haver d'arribar en aquesta situació, es lamentable tener que llegar a esta situación. 4 [...]
|
67.
antes
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 abans. Antes, esto no pasaba, abans, això no passava. 2 antes con antes com més aviat millor. 3 antes de abans de. Antes de llegar, abans d'arribar. 4 antes de que abans que. 5 antes que abans que. Lo haré antes que vosotros, ho faré abans que vosaltres. 6 antes que nada abans que (o de) res [...]
|
68.
llavors
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 [aleshores] entonces, en esto, al llegar a este punto (o en aquel punto). Va ésser llavors que va venir ell, fue entonces cuando vino él. Sopàvem; llavors, algú trucà a la porta, estábamos cenando; en esto, alguien llamó a la puerta. 2 [en aquest cas] entonces, así pues, en este (o tal) caso [...]
|
69.
menear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
llegar tarde!, afanya't, que arribarem tard!6 de no te menees (o de los de no te menees) que déu-n'hi-do, de consideració, dels grossos. Le van a dar un disgusto de los de no te menees, li donaran un disgust que déu-n'hi-do. [...]
|
70.
cordó
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'un cable] cordón. 9 afluixar (o allargar) els cordons [gastar] aflojar la bolsa. 10 estrènyer els cordons fig apretarse el cinturón. 11 fer afluixar els cordons fig i fam dar (o pegar) un sablazo. 12 no arribar els cordons per a [alguna cosa] no llegar el dinero para. 13 cordó espermàtic, umbilical [...]
|